Tardor, únic període de temps en que podem enfilar-nos sense témer les prohibicions, restricció que ofega la pràctica de l'escalada a Sant Gervàs tot i les nombroses batudes de caça i el furor boletaire que floreix cada temporada.
Darrerament Sant Gervàs presenta novetats, algunes ABOminables, d'altres rigoroses tot i que no tan extremes, i la majoria sempre difícils.
Escletxa d'Adons. Una finestra cap al Sol i la caloreta
Minuts abans, a la vesant nord, el termòmetre marcava -9,5º
No és un lloc democràtic, perquè ni pedra ni obridors mai han rebosat generositat, i perquè l'adherència renyeix amb l'escalada de consum.
Els Mussolets potser ofereixi l'escalada més exigent de totes, al tocar de la Canal de la Maroma, un petit bocinet de paret ben golós que ha atret les mirades i el treball d'altres cordades.
Comparteix espai amb un antic projecte abandonat, una via també sense expansions de la nova fornada de francesos (No Spitaran), i una altra novetat de l'Isaac i la Mamen que de ben segur sortirà preciosa.
I queda limitada per un altre projecte -Grande Beau- d'autor desconegut que van concloure els locals: Oriol, Mamen i Remi (local de facto, perpetrador de les anteriors "lolades")
La resta ens contentem amb línies més moderades, tot i que prou difícils.
Fa un parell de setmanes repetíem la Festival Hivernal, una proposta de la Mariona, l'Oriol i el Sidi, al ben mig de St Gervàs. Després de dubtar per on accedir, si per la incòmode Canal de la Maroma o per Adons, una foto ens mostrava que la primera era la decisió correcta (i llarga).
La via, bonica amb alguna secció dubtosa, ens regala un darrer llarg cinc estels que per si sol justifica la visita.
L'Ester apretant al tercer llarg. A ella li va tocar el dur, l'anterior
La Maria, per sota, completa el trio de l'alegria.
Dissabte tornàvem amb el Vicenç.
Un antic projecte de l'any passat mal conclòs, abandonat temporalment fins que la prohibició s'aixeca. Empenyem metre a metre, redrecem i rectifiquem els trams dubtosos de la via, afegim algun parabolt i obrim (reobrim) algun llarg.
Molta feina per tan pocs metres, tot i que justificada: Estem polint un petit tresor. La pedra, normalment esquerpa i tacanya, ens obsèquia amb formes singulars, i murs verticals llaurats de preses capritxoses.
Ens hi hem obsessionat... i l'obsessió és la mare dels somnis
2 comentarios:
Molt bé Albert. Como mola San Gervás!! Un abrazaco y hasta la vista alpinistaaaa
No te'n perds ni una!!!! Bona manera d'acabar l'any, en una de les mullares més boniques de Catalunya.
Bones festes i bon any nou!!!!
Publicar un comentario