Si s'acompanya de lesió, es com caure en un pou profund, insondable.
Porto vint anys escalant sense parar i només recordo una aturada de dues setmanes sense roca per les congelacions als peus que vaig patir a la nord de les Jorasses.
Paddle, esport de risc
Ara fa cinc setmanes que tornava dels Alps pletòric. L'endemà uns amics em convidarien a jugar un partit de paddle. La mala fortuna i la manca d'atenció em van fer caure de la moto. El dolor va sorgir immediat, lacerant. Directe a urgències. Luxació i esguinç a l'ombro (espatlla pels apompeufabrats).
La pregunta inquietant sorgia després del diagnòstic del metge pronosticant una aturada llarga: Seria capaç de sobreviure a quatre setmanes de vida NORMAL ???
perfil de Terra Lliure, via amb poques expansions
El temps passa. Dissabte 10 d'agost retorno. Les molèsties continuen però ja puc escalar de segon.
Triem la Somni de Pedra, a la cara Sud del Pedra, escalada sobre roca fabulosa lleugerament tumbada, gris i adherent. Braços i mans serveixen per equilibrar, no per traccionar. La força la fan els peus.
Somni de Pedra , un excés agraït de parabolts
Les noies alternaran els llargs difícils, i jo assumeixo obedient el paper de chico grigri
Al costat el Santi i el Vicenç proven la nova del Kim, Terra Lliure, i en confirmen la qualitat.
Fins i tot en les situacions més complexes podem trobar moments meravellosos: Alguns pagarien per una recuperació així.
Somni de Pedra , somnis al Pedraforca
maleïda o beneïda lesió? pensava en aquest precís instant
Diumenge la bèstia interior udola i el Toti ens lia per provar la Velosol d'Ordesa.
"Antes clásica" indica la guia d'en Remi i Christian.
Esperonats i alhora intrigats pel comentari tríem aquesta via desconeguda, de moderada dificultat segons promet la ressenya.
Fraucata en el més pur estat: Les tres primeres tirades exigeixen atenció i savoir faire. En Santi primer i Toti després acreditaran que l'escalada d'Ordesa no pot reduir-se a xifres i números. Blocs, roca mòbil, sorra i herba, exposició tumbada, por.
La part alta, en canvi, ens obsèquia amb una escalada atlética i entusiasmant, encara salvatge i compromesa.
un 6b ben car a càrrec d'en Toti
sota l'atenta mirada d'en Santi Llop,
autor de la primera guia d'Ordesa origen de somnis per tanta gent
El grau, antic, sempre ben colladet.
sortideta en artifo
Topo original regal d'en Santi, amanida amb foto obsequi de la casa
Paisatges sempre grandiosos. Que segueixi salvatge!
Gràcies a tots els amics que m'heu aguantat aquestos dies.
Als qui esteu o heu estat fotuts, tireu d'amics, que us alegraran la vida. I paciència.
Sembla que aquestos dies anem plens d'ensurts, i que el maleït dimoni persegueix noies i nois sense distinció.
Salut i una miqueta de sort per recuperar-vos millor
3 comentarios:
Bueno company, veig que aquesta lesió la tens més que liquidada!!!
Salut
Ayyyy Albert, la meua recuperació és llarga, gràcies de tot cor pel missatge del movil, em vaig emocionar, a veure si la pròxima vegada que escric és per comentar una super vía. Una abraçada molt forta.
Esther Fresneda.
recupera que ya tienes deberes nuevos en ordesa jejejeje, un saludo
Publicar un comentario