martes, 19 de mayo de 2015

algunes vies bones

plagiant el títol d'un blog amic,
aquí van unes vies que ens han agradat molt, adequades per la temporada de calor que s'apropa

Bavaresa del segon llarg de la "Combinación"


COMBINACIÓN MÁGICA, Tozal del Vero

La darrera proposta de l'Edu, redescobrint i netejant pel lliure una antiga línia d'artifo.
Grau sever al segon i quart llarg, i treball impressionant de sanejament,  conservant alhora el caràcter original de la ruta. Gràcies pel curro!

Empalmables L1+2, L3+4 amb gestió de cordes, L5+ 6, L7 + 8, i L9 + 10

Aneu-hi aviat i tindreu ombra fins la part superior.

travessa "picapiedres"

Pels qui "en volen més", busqueu la Pastelito Rebelde al blog de l'Iker o l'Edu


JOSÉ MARIA MORROS, Ordesa, Tozal del Mallo


Via preciosa i bastant obligada en el seu grau. Val la pena dominar el 6c de paret per gaudir-la sense passar por.


Al llarg per sobre de la plaça de Catalunya deuen haver-hi dues variants. La de l'esquerra passa per una reunió de burins similars als que trobes a la via, a uns 20 mts del terra, i després flanqueja ascendent a dretes fins trobar un pitó acanalat escanyat, pas de 7a mínim.
Poc després un bloc mòbil solca l'aire, un crit de "meeerdaaaa" i l'Ester vola avall fins que l'alien verd l'atura suaument.

Al 2009 l'havia feta amb l'Eli i no recordava aquest pas, senyal que deu existir un camí més senzill, possiblement a la vertical del pi de reunió.
De fet la topo del Remi obvia aquesta opció difícil que més d'un s'ha trobat.

La corda fixe del sisè llarg ha desaparegut

Jo portaria doble joc d'aliens i camalots fins nº2, +3 +4 i moltes cintes.


TERRA LLIURE, Camarassa, paret de les Gralles


Una de les clàssiques imprescindibles del Marmix.
Ambient de selva amazònica veneçolana i tepuiero, verdor i humitat característiques, blocs i timbals gegantins que admeten tot tipus de peces per autoassegurar-vos.

Una petita gran via, sabor aventura amb un grau assolible per molts.

Accès recomanat per dalt, agafant la pista que porta a l'ermita de Sant Jordi sobre Camarassa. En arribar-hi continuar per la pista estreta direcció nord uns 1500 o 2000 mts fins que gira cap a l'oest. Aparcar abans que giri en un camp de conreu. Allí veureu una canal que enfila cap al nord i un senderó fitat que enfila al nordest fins arribar a la paret. Dos rapels llargs senyalats amb una fita vermella, bons i directes a peu de paret.


Ombra fins les cinc o sis de la tarda. Llavors fugiu!!!


WALLOU, Gourette, Pene Sarriere
Unes pistes d'esquí farcides d'esquitxos de calcari on la paret emblemàtica té forma de cuirassat de finals de segle XIX.
S'escala a ambdues cares (Est i Oest) cercant o fugint del sol, de 100 a 200 mts amb essències del Pedraforca.



Una Ravier n'és la clàssica ineludible, reequipada sense passar del Vè+.

3 comentarios:

Nach dijo...

Gracias por la info Albert. Saludos y enhorabuena.

Algunes Vies Bones dijo...

Tot un honor ser plagiat al teu blog Albert!

Anónimo dijo...

Hummm muchas semanas sin piar, eso es que la estás liando gorda.

Chavi