Els "clàssics" del Montsant

Apropar-te al Montsant en 45 minuts forma part dels privilegis de residir al voltant de les muntanyes de Prades.

L'esportiva omnipresent que viu en eclossió permanent a Margalef i Siurana s'atura als murs que sobrepassen els 40 metres. És el límit que permeten salvar les cordes de friki.

Més enllà el terreny roman  verge ple de forats i possibilitats per pujar-hi en lliure.

Tan a prop, tan diferent i tan complementari

Portem un estiu explorant les parets ombrívoles de la vesant sud del Montsant, muralles orientades a l'Est on l'ombra entra des de les quatre de la tarda.

També algunes cares Oest que s'amaguen del sol fins les dues. Així, jugant en una o altra orientació, podrem escalar les tardes o matins d'estiu, o els pocs dies de tormenta.

Dos jocs de ninos imprescindibles, millor si un d'ells s'apellida Totem. Els tricams entren adojo i  esdevindran companys inseparables de les nostres ascensions.

Del Montsant equipat me n'havia cansat: bidit, tridit, monodit, avorrit.

Ja no. El joc s'ha enriquit.
Entre bidit i tridit cal colocar un nino, un tricam, un Totem, un Alien, un Camalot.
La variabilitat puja, l'encant es dispara.

No, no hem descobert res.
Ja fa temps que s'escala així pel Montsant.

Els clàssics ens van deixar algunes joies per provar

la bruma puja en arribar la frescor del final de tarda 

D'entre les novetats cal destacar la del Nil i en Bernat. Un petit MONSTRE de 100 mts amb un grau que ronda el vuité, oberta sense xapes ni martell, solament amb els ninos i dos (quatre) parells...
Bravo pels nens.


Ara som més i la cosa pinta bé
Llarga vida a la clàssica!!!