Cacharrito

La Montse i l'Emili conformen la parella més xalada de la tribu dels tapiens.
Tota una vida descobrint i pujant pedres, escalant de dia, rient de nit.
M'atreviria a dir que ja són tan famosos per les seves performances com per les vies que obren. També per la seva "caseta mòbil" gran i acollidora, punt de trobada d'amics i nouvinguts.

performance  d'un dia qualsevol

A la Montse la  coneixem per "cacharrito", nom deliciós amb que l'Emili s'hi refereix. Mai li he preguntat l'origen, espero esbrinar-ho


L'any passat vam obrir una via un "poquet" difícil a Sant Gervàs, ben bonica, que demanava un grapat de "cacharritos" (ninos, friends o empotradors).

Es convertirà en clàssica ???
Demana molta "injecció" de material i un bon nivell per triomfar en lliure. Potser amb el temps

Aquí va la topo

Com sempre cal estar atent per si algun ocellet nidifica prop, avisar i renunciar a l'escalada.

A l'esquerra s'hi intuia una altra línia de feblesa de caire quasi clàssic. D'aparença més assequible a priori, però amb la ratera parada, amagada darrera alguna secció de blocs i roca friable.
Prou recomanable pels tot terreny que no es rendeixen davant les comoditats de la xapa i roca sputnik.

llarg 1, les úniques xapes de progressió en placa

l`Ester al segon larg

Tercer llarg, impressiona més que no pas costa

posta de sol a st Gervàs

Combinen bé amb altres curtes (però intenses) vies del costat, en estil i dificultats similars

el congost de Montrebei vist des del nord, dalt de la canal de la Maroma

Si mai hi heu estat, cal preveure una hora i mitja o dues per arribar, i temps suficient per tornar amb llum. L'aproximació es fa per l'espatlla de la paret, i mai tens referències clares.

l'esquena de Sant Gervàs, sovint amb neu i pastura per cabres i cavalls

La paret, tot i estar orientada al sol (sud rigorós), es desenvolupa entre els 1600 i els 1800 mts. Tindreu els millors dies per escalar quan el fred apreti, amb sol i vent calmat. Si es tapa... fugiu

Lloc màgic, encara solitari.