jueves, 27 de agosto de 2020

Alps, un recull de vies bones a la fresca (1)

Dues setmanes de juliol pels Alps i rodalies,
escapant de tanta obsessió, fart i saturat d'una sobre-exposició a notícies atemoridores.

Ni diaris, ni tele, ni mitjans socials més enllà dels whats amb els amics.
Desintoxicació
La propera ensorro el telèfon...


Viatge improvisat sense objectius concrets ni altres pretensions que trescar per arreu acompanyats d'un grapat de fotocòpies i arxius a mode de suggerència.


Coincidirem amb molts amics


Les premiers pas d'Elsa, 
400 mts. 7a+ (6c obl) Les Guillardes. Devoluy (Gap)
NorOeste

Via física ben coneguda (i piada) sobre cantells de sílex que sobresurten d'una matriu de calcari obscur de poca adherència.
Manca una xapa i tornillo al cinquè llarg convertint-lo en 7a obligat. No problem: li ha tocat al Tato. Si hi aneu, dur 4 o 5 xapes i femelles per completar les que han caigut, i clau per apretar-ne alguna més. Ens vam perdre al penúltim llarg, sortint per Lucifer

Personalment, prefereixo Sous la Griffe de Lucifer


Le Prince Defunt. 
300 mts. 7b+, 6c obl. Pic d'Aigle. Cerces (Briançon)
SurOeste

Línia relativament nova d'en Mussatto amb un primer llarg selectiu, un tercer llarg orgiàstic i una intensitat en 7a remarcable.
Ens estalviarem els darrers llargs després d'esgotar les pells dels dits i algun problema de panxa.
Lus veïns mos van aclarir què vol dir souvenir espagnol.
Trobarem els militars francesos fent pràctiques amb els helicòpters, i ens deixen pujar la furgo fins poc abans del campament. Xollo, t'estalvies una bona hora d'aprox.


Les Dents de Cyrielle
300 mts. 7a (6b obl). Pic de Queyrellin. Cerces (Briançon)
Oeste

Una clàssica dels Cerces. Cara Oest, ben alta (escales a 3.000 mts), ideal per fugir de la calor. Esperarem que el sol acaricii la paret per no refredar els dits.

postureo con estilo

Lloc fantàstic, petite balade (promenade) de 2 hores del cotxe a la paret, fàcilment realitzable en una jornada.


travessa antol.lògica de Cyrielle




Danse avec les Choucas
250 mts. 7c (7a obl). Les Enfetchores de Droite. Meije - La Grave (Briançon)
NorOeste

Via excepcional de caràcter austero, muy atlética en las fisuras (desplomadas), y obligada en las placas (sean de sexto o séptimo).
L1

Abierta con gusto y estilo (placa con expansiones, fisura a equipar con algunas chapas para evitar avería gruesa).
L2

Juego de Totems con un camalot nº3 y unos aliens para doblar los pequeños. Fisureros.
Orientación Norte, altura 2.400-2.700 ideal para días de calor.
Almuerzas en la base del contrafuerte a pleno sol, y a partir de R3 gozarás del astro rey entrando tarde.
L3
L4
L5


Grado muy ajustado incluso bajo el estàndar local, o "europeo", como gusta decir a nuestros amig@s


Acceso desde la estación intermedia del teleférico de la Meije, con base en La Grave.  1 hora un tanto incómoda, especialmente en su último tramo de pedrera inestable.
Descenso en rápeles posible en cualquier momento (algunas estaciones montadas fuera del eje de la vía permiten el escape)

Una letra más difícil que la Unchi Maka, más corta, y casi tan buena
Y para completar la triolgía de vías duras en Ecrins, nos faltará Asproman, a un precio demasiado elevado para mí, pese a las insinuaciones de Unai


Tochos no muy lejos, sector Le Grand Bois, ohhh


Choukas k'Ouille
250 mts. 7a++ (6c obl). Croix des Tetes. Maurienne (Saint-Jean de Maurienne)
SurOeste

Vía sobre un calcáreo gris magnífico, a la par de la ruta.
No os dejéis descorazonar por la cotación del segundo largo (7a+).
De sublimes podría definir los largos siguientes, en 7a mantenido y humano.
Acceso complejo con 2 horas de subida y media de bajada por una ferrata desvencijada.
Muy recomendable como primera vía antes de acometer el gran muro de  Happy Birthday o Dolce Vita.













Con pena "abandonamos" a Tato en la estación... y con ello nuestro comodín, nuestra arma prodigiosa contra las dificultades.

Toca pues buscar objetivos menos ambiciosos cuya estética siga motivándonos.

Tiro de apuntes y recuerdo una de mis obsesiones antiguas: La SurEste de las Petites Jorasses en la vertiente italiana del Montblanc.
Allí nos espera Gargantua