Un dia qualsevol d'aquesta tardor.
El prat de Sant Llorenç buit, Montrebei desert, el pantà sense barques i ni un crit al congost.
Sols a la Paret de Catalunya, enmig del silenci, inesperat obsequi de la pandèmia.
Entre setmana, no fos cas que les autoritats pensin que s'hi aglomera gent.
Privilegi oblidat, de quan el congost ens pertanyia, 20 anys enrera, abans de la passarel.la, abans dels camins arranjats, abans de la domesticació d'un bocí de territori salvatge
No em queixo. També hi hem contribuit en alguna mesura obrint vies civilitzades, altres agoserades, però sempre fent-ne difussió. Autocrítica?
Tot "B"
De sisè o setè, però sempre "b".
Sempre m'ha estranyat dels frikis que li foten 50 pegues a un totxo per encadenar. Un altre esport, rumiava. Quin avorriment !!!
Reflexionant me n'adono que patim malalties no gaire diferents
M'agrada tatxar les vies que obro, una bona raó per obviar les línies que poden passar de 7a.
10 pegues a la Cor Salvatge fins alliberar-la. Considerant que té 13 tirades, compto 130 llargs per encadenar-ne un. Friki?
Aquesta espero que em costi menys.
Ja en porto 3 ... i quan recuperi les iemes, hi torno
El segon llarg, mmmmmm
Equipat direu... però exquisit.
1 comentario:
Buena pinta y buen nombre. Ta claro que nos gusta hacerlo todo en B en este pais 😂😂😂
Publicar un comentario