uns ulls ens enquadren, a nantros i a la Lluna
Ja tenim nom.
Foto des de la feixa, del Ferran. L'Ester surt cap al Llarg 6.
La nit ens va atrapar obrint el darrer llarg. Fred glacial, s'hagués pogut dir.
Dies perfectes per escalar, companyia immillorable i un bocí de pedra per expressar-nos. Instants feliços aliens al món.
Resta un moviment per resoldre que rondarà el 7a+, i netejar una mica el darrer llarg, potser afegint-hi una xapa. Ja vorem.
De moment, pels inquiets, queda enllestida.
Pedra a controlar en alguns trams, altres perfectes. Accessos i descens propers. Equipament sense massa compromís. Una via per gaudir amb alguns llargs on esglaiar-nos posant ninos, i d'altres quasi equipats. Àger en definitiva.
Que la gaudiu!
3 comentarios:
Al final te estás tirando a abrir clasicas jejejeje. Haber cuando abren las fronteras pa ir a probar alguna. Un abrazo
Paredes al sol de piedra dura,
ricas en grano y presa
llenas de líneas sencillas esperando quien las inaugure
Sufro demasiado abriendo séptimos...
Que los abran los fuertes!
Eeeiii, company, el Salla va fer en lliura el Ao, 7a* esta be, potser no cal posar cal bolt al ultint llarg, es una opinio!!!!
Salut i a tiber-li
Publicar un comentario