Tirant de la "ice-connection", dels vells amics que no fallen mai, encara podem sorprendre'ns dels tresors que amaguen els nostres Pirineus.
Havia llegit sobre aquesta via feia anys. Sortia al llibre Pirineos Ascensiones en hielo y mixto del Francis Mousel, i també al llibre (més recent i molt cuidat) Escalades Givrées aux Pyrénées d'en Charles Perrin.
Una advertència comuna presidia ambdues edicions: a evitar amb la muntanya carregada de neu, pel perill d'allaus. També l'avís sobre un llarg clau difícil i exposat, i la qualitat estètica del recorregut
I divendres per fi ens arriba el xivatasso. Via en condicions, amb la muntanya ben estable, i acabada de reequipar pel PGHM (mil gràcies)
Fa il.lusió descobrir vall nova, triant una via tan bonica en la companyia adequada, el Tamarite i l'Ester
Sobre la via:
Punt de partida: Bagneres de Luchon.
D'allí arribar a Hospice de France amb dues carreteres locals, una habitualment tancada a la circulació (prohibició municipal del 15 novembre al 15 d'abril), l'altra en desconec situació. La bici (millor elèctrica) pot resultar molt útil amb poca innivació, com era el cas.
De l'Hospice sortir caminant direcció Port de Venasc, indicat amb cartells.
Guanyes alçada per una vall avalanxosa fins veure el senzill corredor que dóna accès a les goulottes superiors, barrada dalt de tot per un característic desplom de roca en forma de cavall, que origina el nom de la via.
Una hora fins inici de la canal, i 45 minuts fins el començament de la goulotte, on ja cal encordar-se.
Quatre tirades de 60/80º d'inclinació amb seccions de 85º, condueixen al desplom de roca, que salvarem per l'esquerra.
Reunions amb spit reforçades amb Parabolt recent posat, tret de la primera on sols hi ha un spit vell però que es munta bé amb tornillos de gel.
Ara ve el llarg clau de la via, que surt directe cap unes barbes de gel que no prendrem.
A 10/15 metres de la reunió obliquar a esquerres per una debilitat a la roca (blocs inestables i trencats consolidats pel fred), una mica de matojo-herba-tracción i un puntet de mixte fins arribar en diagonal esquerra a un pitó dubtós (no us hi agafeu!), un arbust precari i tot just sobre ell, la xapa salvadora.
Pas clau en sortir de la xapa. Una segona xapa en arribar al gel (pobre i escàs abans de xapar però protegit per xapa anterior) i ja abundant en sortir de la segona xapa. Conjunt de V+/M5 i 85º bonic.
Reunió amb bolt nou i dos spits en sortir de les dificultats, i ja 200 metres senzills fins la cresta on acaba la via.
Caràcter:
Via molt estètica i bonica, 1100 mts desnivell (des de l'Hospice), amb 250 mts de corredor senzill i 200 mts verticals.
Destaca particularment un llarg que canvia la cotació a TD+, de caràcter marcat, ara relativament segur amb els dos bolts nous, en cas de gel escàs. El primer bolt realment ajuda i alleugera una caiguda difícilment assegurable.
Material: a nantros ens va anar molt bé portar 9 tornillos (4 ben curts i un de gordo, amb condicions de gel abundant, essent la roca ben compacte), joc totems + Cam#3 i uns fisus
Descens:
Quan s'arriba a la Cresta de la Pique (cresta entre el cim de la Pique i el pic de la Mine), seguir cresta direcció Sud i als 20 mts trobareu un rappel de dos merlets i dos pitons (avaluar i reforçar si pertoqués) que baixa direcció EST per la vall de la Freche.
Dos /tres rapels més (un amb bolt+spit) i l'altra amb dos pitons continuen la baixada per un corredor fins que la inclinació perd gradient i pots seguir caminant cap al fons de la Freche, i d'allí a l'Hospice, en menys de dues hores.
I de l'Hospice, al vehicle, segons opcions.
Amb la neu que arriba ara, molta cura, cal considerar el risc d'allau potencialment elevat.
Gràcies Henri!!!
