El Port em té el cor robat.
Paissatge ferèsteg sense domesticar.
El vent neteja l'aire i omple les tardes de llum prístina. La façana oest s'il.lumina de rojos i taronges
Les Roques de Benet s'alcen com un castell que domina el Port. Allí vaig convertir-me en habitant de paret, homo tapiens. Recordo els primers vivacs en rutes treballoses d'artificial, amplis i confortables.
Nits de conversa amb el Kike a 150 metres del terra, allunyats del món, sols.
Avui miro les Roques amb ulls de LLIURE, potser perquè tantes hores picant claus i movent-me a la increïble velocitat d'un llarg per dia m'han fet avorrir la progressió excessivament tecnològica.
Novembre 2024. Dibuixo un projecte llargament vist al tocar de la Mas-Colomé, clàssica per excel.lència. Fins a 3 vegades l'he repetida aquestos darrers anys per tal de copsar-ne la viabilitat.
Li havia promés al Santi esperar-lo, però la bèstia interior em domina i, com un adicte, exigeix la seva dosi. Una dosi que s'amaga a Roques.
No és què, importa com i amb qui, em recordarà amb un punt de sorna merescuda
Però la línia crida tant..., està a la vista de massa gent. Impossible ajornar-la més temps.
Aprofitem un cap de setmana de finals d'any en que celebren el Rally de les Moles per sopar i retrobar als amics.
Començarem el projecte amb l'Arti. Tres llargs que no arriben al setè, atlètics i sorprenentment bons. Pixarada i marca.
Il.lusió.
Desembre 2024, s'apunta en Tomeu. Les tirades pugen a 5 i la clàssica s'esvaeix: un quart llarg dur sobre pedra extremadament desordenada espatlla el somni
Tornem amb l'Arti i l'Ester i descobrim una variant caníbal que permet evitar l'infern que habita en la quarta tirada. Passarem pel purgatori del sisè llarg abans d'arribar al cel: el setè, aquest sí, sublím.
Mos queda la cirereta del pastís, a la que renunciem amb un acte de contenció suprema per fer honor al que serà nom de la via: T'esperaré, Santi.
Els Ports són terra de sentiments, de gent de paraula
Compliré la meva promesa?
No hay comentarios:
Publicar un comentario