Restauració de la Ganxets de Montrebei - Paret de Catalunya

Feia temps que barrinava polir aquesta via. 

Perquè havíem usurpat un llarg de la Idyl i un de la Crosta, 

per alguns trams de pedra petada que minvaven qualitat a l'itinerari, 

per la manca d'homogeneitat... 

però sobretot, perquè era la primera via que vam obrir a Montrebei amb el meu company de corda, en Kike, i portava el nom dels fills de Reus: Ganxets. 

L'equipament anava ja pels 30 anys. Barrejava buríns, spits i claus. Sí, li tocava una rentada. 

Concebuda amb la mentalitat de l'època, la línia cercava el lliure sense defugir del pedal quan la cosa es complicava, sense capficar-nos per quatre passos d'artifo. 

L'accès original evitava un zòcal discontinu que barrava la feixa d'inici. Mai vam saber trobar una entrada còmode: per Audobert, per Pack is Back, per la Gede, cap de bo. 

Ester al segon llarg, nou de trinca

Hi hem rondat un grapat de dies (des del 2023 fins avui, febrer 2025) per polir una línia que ja m'agradava. L'hem arrodonit afegint 3 tirades noves sota la feixa d'entrada original (el zòcal) i un llarg nou de sortida. Hem corregit dos llargs a mitja via que recorren plaques grises solcades de fisuretes, i hem modificat l'emplaçament d'alguna reunió, fos per comoditat o per la qualitat de la roca. 

4ª tirada, fissura comefriends

Cinquè llarg, un 6b ben montrebeià on ja quasi no queden crostes

Començant el 6è llarg 

Solcant els tubs d'organ del llarg 10

Mateix llarg, al final, entrant a R10

Dificultat homogènia del principi al final dels 400 mts de recorregut, un tip d'escalar entre 6b i 7a amb un grau obligat en torn al 6b (6a amb ganxo). 

No canvia res, i canvia tot. , amb dubtes en alguns llocs. 

Actuació profunda entre restauració i reinterpretació, que no provocarà indiferència. Tot i que he provat de mantenir el compromís -limitat- de la via original, en sortiran detractors partidaris de la immobilitat (perfectament lícita), i -crec- agradarà a un bon grapat de repetidors. En qualsevol cas no l'he arreglada per agradar a tercers sino a mi, pel meu gaudiment personal, motiu purament egoïsta que no cal amagar ni dissimular. 

Però no ens enganyem, l'aprovació dels altres, dels repetidors, sempre pesa. T'influeix i et modula. No vivim sols, i una via també acaba pertanyent als repetidors

Agrairé consells, crítiques i suggerències, millor si vénen amb caràcter constructiu. 

Gràcies especials per l'Eli i l'Ester, el Clau, Arti, Tato, i tots els qui ens heu acompanyat aquestos dies