Cops Amagats i via del Doc. Paret de Catalunya

La primavera reviu el Congost  

• La mediàtica línia del Sharma i el seu intent de lliberació 
• La Sense Retorn, que ha rebutjat intents d'amics ben forts
• o la Donec Perficiam, nova via del Carles i l'Isaac a Aragó, sempre discrets, destinada a succeir les dues masterpieces de l'Alsina ( Totxaires i la KsurUlAina)

Amb nivell de dificultat humà, però igualment interessants pels incondicionals de Montrebei, piem dues novetats que ens han agradat molt. 

Via del Doc

DOC. bavaresa a L3

destil.la essència montrebeiana. Plaques, fissures fines, amples, off-width, flanquejos, roca sublim, pedra gris o rojenca, llargs crustipànic, tirades curtes, llargs inacabables, i dos jocs de ninos incloent papà camalot per recordar-vos la diferència entre l'esportiva i la paret desequipada. 

M'ha sorprés la lògica d'una línia trobada al 2020, pel ben mig de murs verticals, escapolint-se per les zones de debilitat (relativa...) alternant roca prou bona amb bocinets incerts i encofrats típicament montrebeians. 

DOC. L3. Sota l'Ester, el Guille prova d'alliberar En las Rutas del Voyager

No, no han realitzat una feina de sanejament. I potser per això acabes amb aquell regustet de pedra i terra a la boca, inconfusible i típic de les mítiques vies del Congost. No agradarà a tothom, però si encara vibreu amb l'escalada salvatge, aneu-hi abans que les repeticions acabin polint cantos i netejant blocs. 

DOC. Travessa descomunal obliquant el sostre de L6

La incertesa dels cantos del segon llarg (pràcticament equipat), les fissures del tercer, la travessa crustipànic del quart, els cop de gas del cinquè, o el sostre obliquant a drets del sisè, memorable, provoquen sensacions D.O. (denòminació d'origen) MontROTEY. 

Resumint, un MUST pels amants d'aquest paradís que hem retrobat amb la fugida de turistes i barques, temporal, mentre duri el covid. 

Cops Amagats

Més senzilla, igualment recomanable. Traçat molt ben trobat

Qualitat a tots els llargs (salvant el tercer), i una feinada netejant blocs que cal agraïr. 

Ombra fins ben entrades les quatre a la part inferior, aprofiteu dies de calor i bonansa meteorològica. 

Bolts a reunions i algun per marcar o protegir passatges durs, o protegint seccions abans trencades, ara impecables per l'esforç dels aperturistes. 

 

Ninoteràpia. Montrebei, Paret de Catalunya

La concentración que exige la escalada aleja lo cotidiano de nuestros pensamientos. Olvidas todo aquello superfluo y tu vida se reduce a los cinco metros inmediatos que te rodean. Y ésa es, precisamente, una de las mayores virtudes de nuestra actividad: su poder de evasión

Cuanto mayor es la exigencia, mayor capacidad de olvido. De ahí que las rutas técnicamente difíciles o algo comprometidas tengan tanto atractivo y se tornen adictivas. 

Lo que cuesta mola.

Muñequitos, cariñosa palabra con que Elena definía a sus friends. "Ninos" en Català. Con el tiempo los hemos llegado a apreciar y a cuidar como a nuestras muñecas, nuestros tesoros. 

"Anem a posar ninos" diem sovint per descriure una escalada desequipada. I d'aquí a ... Ninoteràpia

De aparecer en Wikipedia, dirían: Terapia psicológica que alivia el estrés y la ansiedad de los problemas cotidianos mediante un estado de concentración que se alcanza practicando la escalada con empotradores fijos o mecánicos, y otros medios limpios.

Vía donde gozar del movimiento, nunca extremo,  con frecuencia exigente,  pero raramente expuesto. 

Roca d'escàndol, relativament neta d'equipament. Aquí podreu enterrar dos jocs sencers de ninos 

Algun clau per marcar o per alleugerir els moviments més durs o exposats. 

Les dificultats pugen in-crescendo fins la guindeta del pastís de la darrera tirada, per obra i "Gràcia" del Santi. Martell d'artista, per polir i excel.lir una sisena tirada en origen incerta. 

Al Llarg 7 trobareu una variant per la dreta, molt més recomanable que l'original, tant per roca com per homogeneitat.  

Com hem xalat!!! 

L1. Un clau protegeix el primer moviment dur de la via. 

Dueu preparat un alien gris per enxufar-lo al primer forat que trobeu 

L2. Superb "menjaninos"

L3, sortida en placa. 

Aprofiteu els dos o tres emplaçaments que trobareu a dos metres de la reunió,

 i després... corre-por-tu-vida

L4. Molt millor del que sembla. 

Una xapa de TRANSITaVENUS per alleugerir l'exposició

 i ràpidament a posar NINOS

L5. Començant per una bavaresa descomunal

  

i acabant per una placa un xic obligada i exposada si oblides la ninoteràpia

Mirant el futur des de R5

L6. Fissura que trenca una placa monolítica, ara neta

Detall de la pedra L6, cercant un pitó salvador

L6. Placa i trave final cap a la reunió

L7 (versió DRETA recomanada). Placa amb fissura-diedre intermient en roca sempre BRUTAL. 

La part final, una xemeneia preciosa i difícil, però assegurable. No oblideu els camalots grans. 

L8. La cirereta del pastís. Reserveu forces

L'alegria del CIM

Escalades a la Lluna. Àger

uns ulls ens enquadren, a nantros i a la Lluna

Ja tenim nom. 

Foto des de la feixa, del Ferran. L'Ester surt cap al Llarg 6. 

La nit ens va atrapar obrint el darrer llarg. Fred glacial, s'hagués pogut dir. 

Dies perfectes per escalar, companyia immillorable i un bocí de pedra per expressar-nos. Instants feliços aliens al món. 

Resta un moviment per resoldre que rondarà el 7a+, i netejar una mica el darrer llarg, potser afegint-hi una xapa. Ja vorem. 

De moment, pels inquiets, queda enllestida. 

Pedra a controlar en alguns trams, altres perfectes. Accessos i descens propers. Equipament sense massa compromís. Una via per gaudir amb alguns llargs on esglaiar-nos posant ninos, i d'altres quasi equipats. Àger en definitiva. 

Que la gaudiu!

Forever Young, o el síndrome de Peter Pan. Àger

Aprofitant les escasses oportunitats d'un any de pandèmia, empesos pels freds dominants, explorem i amortitzem el vesant sud d'Àger. Així va sortir Stay Inside , germana de l'anterior  Forever Young que piem ara després de mesos a la recàmera

lu Ferran és un artista

La guia del Luichy ens ha agradat molt, un recull complert del que podíem trobar, on destaca les parts més aprofitables d'aquesta muralla tan freqüentada pels escaladors

Les dues perles de la Montse i l'Emili (Prou de Romanços i Parche de Morfina) ens acabaran de convèncer per mirar amb bons ulls unes parets que nosaltres havíem obviat, o directament minusvalorat.

Els Llefrats amb el seu Silenciosos ens recorden que pots passar porrrr, vibrarrrr i menjarrrrr guindilles també a Àger

Sí, hi havia vida més enllà de Montrebei. 

Ho hem descobert amb Stay Inside, i amb la "germana gran" Forever Young, cançó d'Alphaville que ens ha acompanyat en les apertures i en alguna festa de cinqüentons. 

La topo, provisional, espera confirmació dels graus proposats. Oberta al 2020, no vam tenir temps de repetir-la, de tants confinaments i re-confitaments. 

Setens apuntats a ull, sense alliberar,  oberts en artifo o amb paradinha quan passava de 6c 

Que la disfruteu. 

Aquí van unes fotos, de diferents moments, llocs diversos i amics que han volgut enviar-nos postals de la zona. 

colors a Prou de Romanços i  Silenciosos

L2. La Marta Barrachina agafa la fissura de l'esquerra

L3. Pinta durrrr

L3. Cerrrrt, ben difícil 

L3. fresquets 

L4. festival

Quien ha apagado la luzzzz???? 

L5. Vilanewwww

L6. fiestuqui de friends. 

Els únics amics que poden veure's en plena pandèmia

L7. Roca brutal, desllom, pas d'A0 i plaerrrrr

L8. la cirereta del pastís. 

No canteu victòria.... que no us tombi...  

Diari d'un confinament. Retorn al Montsant

JUNY 2020. 

Escrivia...

Enyoro molt enfilar-me, moltíssim.
estranyo els moviments, ballar per les roques
i sobretot el contacte amb els amics.

L'esmorzar tranquil dins la furgo mentre s'aixeca el sol,
la birra al prat, relaxats i esgotats, des d'on admirem embadalits la paret.
Estranyo els somriures, les conyes, el relat de com desentrallar un pas particularment complex, les històries de por, els desitjos, somnis en comú.

Som gregaris, no solitaris.


Fase 1

La ciutat torna plena de vida. Tothom corrent, en bici o passejant.
Durant uns instants es va desbordar la joia de milers de persones tancades set setmanes.
Una explosió d'alegria 

Tanta humanitat m'atabala

Fase2
Sortim a pedalar per uns paratges sorprenentment solitaris. Què bonic.

Montsant salvatge, un racó on apaivagar les ànsies de dibuixar
Quin contrast amb la ciutat

Fase 3

Necessito parets grans

tornar a embrutar-me amb el fang d'Aragó

Aviat

De moment seguim divertint-nos pel Montsant

repetir vies velles ens permet re-descobrir que a cops les guies s'equivoquen,

 i pinten les línies allí on no hi havia res, preservant el camí d'altres obridors. 

Unes de fàcils

altres més difícils

Montsant, tornarem a veure'ns...