jueves, 17 de mayo de 2018

Sant Carles de la Ràpita, escalades al voltant de l'Ebre

No és cap misteri que el Delta té un clima especialment favorable a l'hivern que el protegeix de nombroses perturbacions del nord,  privilegi i condemna alhora.

Lu Ferran, number one, estirant al Diedre

A l'ombra del Port, la serra del Montsià s'estira fins la costa i el mateix Delta.
És aquí on trobareu un conjunt de petites parets ben interessants per la pràctica de l'escalada fonamentalment esportiva, però també algunes vies de moderada longitud (2 a 4 llargs) sobre un calcari ben adherent, sovint abrasiu i de bona qualitat.

L'aproximació que no excedeix la mitja hora, l'orientació predominant de sudest i la seva moderada alçada (en torn a 400 mts sobre un mar ben proper) li confereixen una climatologia insuperable els dies d'hivern i els de mig temps ennuvolat.

Aquí van les més representatives


ROCA BLANCA
sobretot esportiva de qualitat.
Predomina el 5, 6 i 7 baix. Darrerament s'han equipat vies molt interessants de setè grau i algun vuitè.
fins a 80 mts d'alçada
Imprescindibles moltes.



PARET DEL DIEDRE
vies de dos a tres llargs predominantment equipats
i 3 o 4 vies d'esportiva
fins a 80 mts d'alçada
Imprescindibles la via del Diedre i Bulevar.


Via del Diedre

pas clau al Diedre. 7a/

encara més Diedre

Boulevard


CINGLE ROIG DE CAMETA
Darrera paret a desenvolupar-se, reuneix la major part de les vies "modernes" de paret, si per modern entenem el retorn de tascons i friends allí no la pedra ho permet.
Pedra particular que exigeix una adaptació, amb algunes vies ben boniques.
Imprescindible: Ullets, i les més clàssiques en graus baixos. També la Rebels o la Yoguis (ojituuu)





envers l'Ae que surt en lliure, 7c?


diedro Midra, un 6a ben clàssic


Per més informació, visiteu el blog del Chapi, veritable epicentre dels coneixements de vies, novetats, tant en esportiva com mixtes. Chapi (mus d'atura)
Millor encara el seu fb, on publica regularment moltes ressenyes històriques i novetats

martes, 6 de marzo de 2018

LIBRE en Montañesa (pared oeste)

Llibertat.
Paraula encisadora que tot-hom s'apropia i alguns manipulen,
rabiosament actual,
compromesa,
amb un punt de perill com el recull d'itineraris esplèndits d'aquesta selecció.


Dins l'escalada, com a la vida, el lliure encarna l'ideal de perfecció.
Tots busquem aquest ideal amb estils diversos que determinen el resultat final.

placa de somni,  Di a Serial Driller


A la paret Oest de Montañesa hi trobareu magnífics exponents per acomplir els vostres desitjos, per posar a prova la vostra determinació.


Aquest octubre, fet excepcional, hi vam coincidir tres cordades ben amigues, molt heterogènies -que no contràries.

Uns cridaven "votarem, votarem!"
els altres replicaven "¡voltaren, voltaren!"
i les altres responien "volarem, volarem!".


Elles van encertar.
el món pertany a les dones, i l'anticipen millor.






Una mica d'història 

Pared de roca soberbia que alberga grandes vías, vías magníficas, y rutas imposibles

Armand, explorador infatigable,  abrió en agosto del 2002 su Original de Punta Sola, un recorrido clásico para la mayor de las agujas de Aragón, próxima a la pared principal.
Años antes Iñaki Cabo había empezado dos líneas que no pudo terminar.



Christian, otro de los protagonistas indiscutibles de la escalada pirenaica, concluye en estilo impecable su soberbia Sin casa, sin perro y sin jardín junto a Martín y a Remi. Un nombre que oculta un secreto divertido, una vía que se convertirá en referencia de libre obligado.

Navega Erasmus

 L'Ester doctorant-se a la Placa Erasmus. 


Ambient vertical,fred i plomes al sol. 
Escalades a 2.000 mts

 
roca de somni,


Poco después abriré con Marc la Serial Driller ,
Dos vías en una: abajo la morfología de la roca permite encadenar fisuras y diedros. Arriba el predominio de las placas compactas impone un estilo más moderno, igualmente bello.



En nuestras idas y venidas se queda prendado de este murallón a trazos azules y naranjas, y meses más tarde regresa con Ignasi para abrir una de las mejores vías de Montañesa, y quizás del Pirineo: Caminant, una alusión a Caminando, ruta del Wenden que figura entre los must de Europa.
Brutal en su grado.



la cordada dels "guapus" caminant...



Juani la bella
María, fortíssima al penúltim 7b de Caminant, l

mateix larg antològic, obligadíssim i compromés. Obre mestre 


Con Ceci nos animamos a terminar una de las líneas que Iñaki y ella misma empezaran a principios de los 2000. Así surgió El Señor del hielo, probablemente la más asequible de la selección.


 La Ceci tibant-me


La Marisol i la Juli arrencant bavareses





Así llegamos a Ver Venir, un "viaje" extremo donde explorar tus propios límites.
Compromiso y dificultad abominable con el sello de Unai, Arkaitz, Iker y Toti.
En la vanguardia de lo posible, sin chapas. Sólo para octavogradistas consumados y valientes.
Que yo sepa, una sola repetición de un "septimogradista" muy muy duro asistido por el aperturista, donde observé en directo un paso de gancho lateral anudado a la mano, a modo de garras de hierro.

La reseña de Eli, exquisita, a la altura de la vía



un cap ben dur de casa apretant-se psicològica i físicament

Il fortíssimo en esforç màxim. Foto Pati


Los últimos trazos del cuadro los esbozan Pol y Paco en su  Mai tant, ruta extrema tanto en grado como en obligatoriedad. Las vías de Pol nunca dejan indiferente.





Y para concluir, Ignasi y Marc abren su  Lògica Rel.lativa, un "monstruo" de octavo grado algo menos obligado que su primera Caminant.


dos enamorats de la Oest, l'Ig i el Marc




La aproximación a la pared resulta un tanto compleja, y el camino de vuelta si os alcanza la oscuridad implica pérdida segura. Lo corroboré en mi primera visita a Punta Sola. Tres horas y media de aproximación para encontrar pared y ruta. Casi otros tantos para regresar a la luz de la luna.
Hoy, los numerosos hitos que marcan el sendero y una explicación detallada, evitarán (o aminorarán) el riesgo de extravío.


Suerte a los vayáis
porque os queda mucha belleza que degustar... y porque la necesitaréis para salir airosos

martes, 27 de febrero de 2018

brou d'hivern i de tardor

Tast de grans petites vies pels mesos curts de l'any
variades, intenses però ràpides,  llargues o curtes, totes molt bones

rebel en plena "ninoterapia"


Clandestins, Sant Gervàs.
Via preciosa alhora que rigurosa com totes les del Pol, més encara si comparteix corda amb lo Tronko. Escalareu molt de dalt a baix. El primer llarg us despertarà sobtadament, la resta exigira  mantenir els nivells de concentració



Bailando con Bolos. Riglos. Pisón
enterreu la controvèrsia del facebook. No trepitja ni molesta cap via perquè té menys ferro que cap altra del voltant.
Línia extraordinàriament ben trobada que demana anar-hi amb el grau ben assumit per tastar alguns còdols díscols que us posaran els nervis a prova.
Probablement de les exigents avui al Pisón. Xapes lluny.
Ens va encantar i vam suar tensió i por. Era esperable: som la cordada amb menys grau que ha passat per allí...


Rebels. Vilanova, Roca Alta.
Val la pena tot i la modesta longitud de la paret i un grau aparentment moderat.
1 bolt de progressió a L1 i 2 a R3. La resta afegits a posteriori per no portar ni deixar claus (en roig) . Amb habilitat s'assegura prou correctament, però els passos difícils són obligats i amb les proteccions per sota dels peus.




I aquí les fotos
Clandestins, Sant Gervàs.









Bailando con Bolos. Riglos. Pisón


Rebels. Vilanova, Roca Alta.



Rebels, de cualquier lado