Forever Young, o el síndrome de Peter Pan. Àger

Aprofitant les escasses oportunitats d'un any de pandèmia, empesos pels freds dominants, explorem i amortitzem el vesant sud d'Àger. Així va sortir Stay Inside , germana de l'anterior  Forever Young que piem ara després de mesos a la recàmera

lu Ferran és un artista

La guia del Luichy ens ha agradat molt, un recull complert del que podíem trobar, on destaca les parts més aprofitables d'aquesta muralla tan freqüentada pels escaladors

Les dues perles de la Montse i l'Emili (Prou de Romanços i Parche de Morfina) ens acabaran de convèncer per mirar amb bons ulls unes parets que nosaltres havíem obviat, o directament minusvalorat.

Els Llefrats amb el seu Silenciosos ens recorden que pots passar porrrr, vibrarrrr i menjarrrrr guindilles també a Àger

Sí, hi havia vida més enllà de Montrebei. 

Ho hem descobert amb Stay Inside, i amb la "germana gran" Forever Young, cançó d'Alphaville que ens ha acompanyat en les apertures i en alguna festa de cinqüentons. 

La topo, provisional, espera confirmació dels graus proposats. Oberta al 2020, no vam tenir temps de repetir-la, de tants confinaments i re-confitaments. 

Setens apuntats a ull, sense alliberar,  oberts en artifo o amb paradinha quan passava de 6c 

Que la disfruteu. 

Aquí van unes fotos, de diferents moments, llocs diversos i amics que han volgut enviar-nos postals de la zona. 

colors a Prou de Romanços i  Silenciosos

L2. La Marta Barrachina agafa la fissura de l'esquerra

L3. Pinta durrrr

L3. Cerrrrt, ben difícil 

L3. fresquets 

L4. festival

Quien ha apagado la luzzzz???? 

L5. Vilanewwww

L6. fiestuqui de friends. 

Els únics amics que poden veure's en plena pandèmia

L7. Roca brutal, desllom, pas d'A0 i plaerrrrr

L8. la cirereta del pastís. 

No canteu victòria.... que no us tombi...  

Diari d'un confinament. Retorn al Montsant

JUNY 2020. 

Escrivia...

Enyoro molt enfilar-me, moltíssim.
estranyo els moviments, ballar per les roques
i sobretot el contacte amb els amics.

L'esmorzar tranquil dins la furgo mentre s'aixeca el sol,
la birra al prat, relaxats i esgotats, des d'on admirem embadalits la paret.
Estranyo els somriures, les conyes, el relat de com desentrallar un pas particularment complex, les històries de por, els desitjos, somnis en comú.

Som gregaris, no solitaris.


Fase 1

La ciutat torna plena de vida. Tothom corrent, en bici o passejant.
Durant uns instants es va desbordar la joia de milers de persones tancades set setmanes.
Una explosió d'alegria 

Tanta humanitat m'atabala

Fase2
Sortim a pedalar per uns paratges sorprenentment solitaris. Què bonic.

Montsant salvatge, un racó on apaivagar les ànsies de dibuixar
Quin contrast amb la ciutat

Fase 3

Necessito parets grans

tornar a embrutar-me amb el fang d'Aragó

Aviat

De moment seguim divertint-nos pel Montsant

repetir vies velles ens permet re-descobrir que a cops les guies s'equivoquen,

 i pinten les línies allí on no hi havia res, preservant el camí d'altres obridors. 

Unes de fàcils

altres més difícils

Montsant, tornarem a veure'ns...

Montrebei en silenci. Tot B, nova via

el congost des de la part superior de Paret de Catalunya

Un dia qualsevol d'aquesta tardor. 

El prat de Sant Llorenç buit, Montrebei desert, el pantà sense barques i ni un crit al congost. 

Sols a la Paret de Catalunya, enmig del silenci, inesperat obsequi de la pandèmia. 

Entre setmana, no fos cas que les autoritats pensin que s'hi aglomera gent.

Privilegi oblidat, de quan el congost ens pertanyia, 20 anys enrera, abans de la passarel.la, abans dels camins arranjats, abans de la domesticació d'un bocí de territori salvatge

No em queixo. També hi hem contribuit en alguna mesura obrint vies civilitzades, altres agoserades, però sempre fent-ne difussió. Autocrítica?

Tot "B"

De sisè o setè, però sempre "b".

Sempre m'ha estranyat dels frikis que li foten 50 pegues a un totxo per encadenar. Un altre esport, rumiava. Quin avorriment !!!

Reflexionant me n'adono que patim malalties no gaire diferents

M'agrada tatxar les vies que obro, una bona raó per obviar les línies que poden passar de 7a. 

10 pegues a la Cor Salvatge fins alliberar-la. Considerant que té 13 tirades, compto 130 llargs per encadenar-ne un. Friki?

Aquesta espero que em costi menys.

Ja en porto 3 ... i quan recuperi les iemes, hi torno

El segon llarg, mmmmmm

Equipat direu... però exquisit.  

Domingos al Sol - Peña de San Martín (Plan - Sin)

 Aprovecho estos días de encierro para piar las últimas vías del Otoño. 

Peña de San Martín languidece a la sombra de Peña de Sin, un faro que atrae todas las miradas. 

Su recorrido modesto, la ausencia de vías comprometidas y las aparentes fajas de vegetación la convierten en un segundo plato, o incluso tercero, si tenemos en cuenta las enormes posibilidades del valle de Plan. 

Y ése es, precisamente, su encanto: longitud moderada, paredes sencillas y bien orientadas al sol.

También cortas, pero con menos insolación, el muro Este, sombrío, donde Christian trazó El Feo de Pau, y con Ester abrimos Tenemos los Mismos Gustos. Ambas a tres minutos andando en dirección Plan, de Domingos al Sol. 

Con otra aproximación queda la vertiente NorEste donde Christian y Dani abrieron Sin Gancho y a lo Loco, de la que no tengo referencias. 

Domingos al Sol no tiene otra pretensión que la de ofrecer una mañana de escalada agradable y asequible, salvando eso sí, el cuarto largo, en adherencia bastante obligada. 

No esperéis maravilla alguna, ni en términos de dificultad ni de belleza. Su enclave, orientación, facilidad de acceso y, si conviene, huída fácil, proporcionan la dosis adecuada de divertimento. 

Algunos largos pueden empalmarse (especialmente 1+2, y quizás 5+6) si espacias el emplazamiento de friends y fisureros  y gestionas las cuerdas con tiento. 

Una de las vías fáciles del valle. 

Que la disfrutéis. 

Un pasatiempo agradable

Ésta sí, muy recomendable si os gustan las fisuras

También buena en sus primeros 3 largos, 

... y dura de encadenar

sin referencias

Nova via AGER - Stay Inside (quedat dins ... a casa)

Entre confinament i virus, hem enllestit aquesta via que començàvem tot just el segon cap de setmana de març, quan ja s'anunciaven tancaments i restriccions. 

Via amb el tarannà d'Àger: bona pedra, feixa que resta ambient i compromís, recorregut divertit, dificultat obligada moderada i equipament entre suficient i abundant. 

Per no desentonar i per estalviar algun nino gran (papà camalot nº4, i pels valents nº3), hem afegit alguna alegria (en roig a la topo). 

No valia la pena arrossegar-los per un llarg

També hem mogut alguna xapa de lloc

canviant una xapa a L8. 

A la primera no vam encertar el millor pas en lliure

Que la gaudiu

nantros ho hem fet

tot i l'oratge canviant de la zona. 

L4 amb fred glaçador 

L6 sota un sol tòrrid. 

Ester gaudint amb marge un 6c preciós 

L7

El Forat de la Vella, tresor dels Ports - Mas de Barberans

Pujant cap a la Vall del Mas, a ple Port, al terme de Mas de Barberans, es travessa un petit congost de pedra espectacular: El Racó d'en Marc

La vesant NorEst (paret que mira al SudOest) té un forat que dóna nom a l'indret, el Forat de la Vella.

Fa anys que vaig aturar-m'hi per casualitat, i ja vaig encetar-hi una via sense saber que a l'altra paret del congostet una altra ruta havia inaugurat les escalades.
Aquestos 4 darrers anys hem xalat obrint i repetint el que hi havia.

Tot plegat ha quedat un racó per conéixer

• les vies, no gaire llargues (de 2 a 4 tirades curtes), 
• lo calcari de molta qualitat (tenint en compte que estem al Port) de formes capritxoses i variades
• la bellesa de l'indret
• l'aproximació sempre curta (3 minuts a Escaletes i 10 o 12 pel Forat)
• la possibilitat de triar sol o sombra segons l'hora, en una o altra paret del congost, ens permet escalar-hi tot l'any, tret que faci vent. Aquí, quan bufa... marxeu, o volareu
• la senzillesa dels rapels (reunions quasi sempre equipades per rapelar, i sempre amb bolts)
• i la varietat dels estils (de poc a bastant equipades, un parell d'equipades)

Aquí teniu un ventall de vies per triar.
Que us aprofiti

Paret del Forat de la Vella

Des del pàrking seguir indicacions cap al Forat de la Vella

Paret de les Escaletes, tot just al davant. 

Accès còmode per senderó just a la vertical del pilar dret (nord), que naix en una petita clariana envoltada de pedres grans, a la pista on s'aparca.  

Esquena del Forat (cara NO), 20 vies d'esportiva sobre degotalls i tuffa, de 6c a 8a amb predomini del 7bc. Sense foto ni topo. 

I no gaire lluny, el Choli ha obert i equipat una altra petita paret amb vies de dos o tres llargs ben bonics i ben equipats. 

Hem tingut convidats d'excepció

En Christian a la via Sebastià Colomé, clàssica ja.

Per la nit es cremaria el restaurant on anàvem a sopar, el més que recomanat DIEGO, de Santa Bàrbara

sempre sota control..., no fos cas que mos prengués alguna línia

Vies fotogèniques

Enllestint amb lo Vicente el L4 de la Via Sebastià Colomé, cinc tirades de 6c+ equipats (o quasi)

Dedicada a un enamorat dels Ports que va marxar abans d'hora. 

Com et trobem a faltar amiguuu

Les vies, sovint, amb el nom d'Amics de les Terres de l'Ebre. 

No cal que algú ens deixi per dedicar-li una via !!!

Obrint amb el Santi un projecte dur penden d'acabar

Concloent-ne amb l'Ester un altre de ben desplomat: Lo Rei de la Sorra, dedicada al Vicentaturix

Segon llarg de Lo Rei de la Sorra, tot són setens

La que més esforços m'ha demanat