lunes, 30 de octubre de 2023

per l'Urgell

L'Urgell bull amb l'esportiva aprofitant l'eclosió de nous sectors a l'ombra d'aquestos temps tòrrids. 

L'oferta de vies llargues orientades a nord o est creix lentament. Aprofito per comentar-ne tres que hem fet recentment amb impressions ben diferents. 

Sant Honorat emergent de la boira


Sánchez Gil, Narieda

Ombra tot el dia. 

Via històrica reequipada amb criteris estranys. 

Llástima, perquè amb una mica de neteja, algun pitonet nou i canviant de lloc les incomodíssimes reunions es convertiria en un veritable bombó. El debat sobre si les "actualitzacions" han de respectar estrictament peça per peça als mateixos llocs queda aquí en evidència. Cal moure algunes reunions aprofitant les repises. A vegades convé desplaçar un antic burí al lloc on realment cal, estalviant els superflus o vora fissures evidents, cercant el moviment en lliure. 

La variant de sortida ,dels mateixos reequipadors, aquesta sí encertadíssima, solca un mur magnífic i evita una canal herbosa i bruta.  



Wash Machine, Sant Honorat

Ombra tot el dia


Les vistes des del sud i també la vesant nord de Sant Honorat, us captivaran   

Cara nord del Masís de Sant Honorat

Una mica precavuts per les advertències de roca pèssima que circulava sobre aquest conglomerat, ens atansem a una de les grans clàssiques. I quin encert. 

Escalada pràcticament en lliure, oberta en solitari pel Ferran Rodríguez. Traçat directe i vertical cercant sempre la millor roca de la paret, pràcticament equipada (la pedra no permet gaires autoassegurances). 

Lloc sorprenent amanit per una aproximació dolomítica que segueix una vira suspesa a 40 metres d'alçada, i una baixada preciosa caminant per la vesant sud que permet recòrrer tot el massís

Aproximació i mapa, segons el llibre del Miquel Blanco
Nantros vam anar des del Coll de Mu, i vam baixar per una sendera a mitja alçada de les Moles per la cara sud. 



Ei Wachapei, Tossal de l'Obaga de la Font 

 Sol fins la una a l'hivern. Ombra a partir de migdia


Paret més llunyana del Tossal, ressegueix un riu de pedra gris travessada de franges horitzontals a mode de Vilanova de Meià. Pedra quasi sempre perfecte, amb un equipament adequat i barreja d'autoprotecció. 

vista cara Sud, la via aprofita les zones grises de la paret de l'esquerra


Via preciosa amb un sentit de l'itinerari i del moviment que clarifiquen el mestratge del Senyor del Montgrós. Quan s'aparta de la línia fàcil o evident et sorprén amb passatges entussiasmants. 

Menció especial al primer sostret de 6b (per bo, no per la graduació...), la secció de 7a i, sobretot, l'inici del cinquè llarg, una placa de 6b+ amb seqüències tècniques ben complexes de triar i obrir per un escalador solitari. 

6a i 6b 's  ben colladets. Cal dominar el 6c per passar amb dignitat i gaudir del traçat. 


Molt encertat Miquel!

Tornada caminant en hora i mitja per un petit sender indicat per marques grogues i blaves que val la pena resseguir sense agafar dreceres. En algun punt cal parar atenció. Et retorna directament a la pista d'aproximació en un recorregut circular que permet divisar la totalitat de la Serra de l'Aubenç. 





lunes, 16 de octubre de 2023

En Busca del Unicornio

Las leyendas describen a los Unicornios como seres mitológicos dotados de propiedades mágicas y curativas, tan esquivos que encontrarlos se convierte en empresa imposible. 

Por ello se utiliza el término para denominar a cualquier entidad (empresa, hombre o mujer) cuyo improbable descubrimiento proporciona un sinfín de ventajas a quien las encuentra. 


Se identifica con hombres que renuncian a su carrera profesional para cuidar a la familia, 

con mujeres bisexuales dispuestas a participar en un trío, 

y con empresas de nueva creación cuya valoración en bolsa supera los 1.000 millones.

Resumiendo, seres mitológicos cuya mera existencia escapa al raciocinio, anhelo de todos


Para unos abridores compulsivos como nosotros en eterna búsqueda de la perfección mineral, un Unicornio equivaldría a descubrir una clásica, una vía sobre roca impoluta, toda en libre y de movimiento gozoso. 


La pared del Sanzuelo reúne varias de estas características. 



Aquí anduvimos cerca. Acariciamos a ese Unicornio que finalmente terminó escapando, haciendo honor a esas criaturas fabulosas y escurridizas cuya mera posibilidad de hallazgo nos condena a la exploración perpetua


Continuaremos buscando,

con gusto,

soñando.


Aunque por el momento, mientras andamos en pos del Unicornio, sólo hemos conseguido que nos den algún beso de cobra, y sufrido incontables noches del lémur. 







martes, 3 de octubre de 2023

Fisuras del Montsant

Les millors vies llargues del Montsant travessen plaques grises farcides de forats. 

Les fissures son figues d'un altre paner: o grises i plenes d'herba, o roges, terroses i toves. A les esquerdes del Montsant costa trobar talls de bona pedra. 


Ara que arriba la tardor, la calor s'atempera i els dies s'escurcen,  aquí trobareu dos exemples al més pur estil clàssic


Rosa sense Espines

El Trinquet mai ha patit sobrefreqüentació. 

Dues aproximacions possibles però cap de bona. La vegetació feréstega de la cara sud del Montsant en defensa l'accès. Triïs la que triïs, sempre acabes farcit de punxes. 

Escollirem arribar-hi pel sector d'esportiva del Trinquet, més enllà del Racó de Missa. Poc menys d'una hora i tindreu a l'abast una bona selecció de fissures, sovint de tamany XXL, per apaivagar les ànsies d'encastar o reptar



Oberta en el dia amb el Willow, garantia d'autenticitat, únicament les reunions tenen equipament fix. 

El primer llarg és seu... i ho notareu, especilament als primers metres que fan de filtre. D'allí en amunt, tot més senzill que no vol dir fàcil. 

El regal i llaminadura, autèntica fita de l'escalada, la fissura "splitter" que solca el darrer llarg. Possiblement la millor del Montsant en tamany de dits, a 90 graus d'inclinació perfecte que per sí sola val el peatge de sota. 


Si no fos...

Quan pares a la terrassa del bar de la plaça de la Morera a fer unes birres, els ulls volen a la Roca Falconera. Si a sobre escales, voldràs pujar una de les múltiples línies que la travessen. 

Entre la clàssica i assequible Primavera i forçar en lliure la Ultimàtum, apareix un ventall àmpli i variat on -potser- faltava una clàssica on posar ninos. 



La guia d'escalada del Montsant del Luichi dibuixava la línia. Un rastre de burils (a l'esquerra del diedre del segon llarg), alguns pitons i tacos (tercer llarg) en testimoniaven l'intent, oblidat entre les apertures recents. 


Res s'escapa als ulls de l'Arti, un dels obridors més prolífics de Prades i els Ports. Així que en mig de les calors de l'estiu reprendrem aquest projecte antic del Toset i en Jansà sense saber on l'havien aturat. 

Ahir diumenge amb temperatures de rècord  (1 d'octubre, 33º a La Morera) enllestim en 6 o 7 hores les dues darreres tirades. Cuits pel sol despiatat, arribarem al bar torrats i asseregats per fotre'ns un parell de birres amb regust de glòria. 

Només els burros o els principiants escalen al sol de Montsant a 30 graus... Tot plegat una bona excusa per no encadenar el darrer llarg, un 6c amb interrogant, plus amunt o avall. Però no cal patir, la via no passa de 6a+ obligat, i únicament cal parar atenció especial al primer llarg de placa gris. 


Creiem que és una escalada molt autèntica amanida amb algun bolt allí on vam trobar un buril, o allí on la pedra (els blocs) imposaven prudència. Hi enterrareu tots els "ninos" que porteu. 

A la topo hem posat el material que dúiem... simplificable si esteu per sobre del grau o quan quedi més neta . 

Hem tirat blocs i còdols però segueixen havent-hi trams de pedra desordenada (ja entendreu què vull dir amb desordenada... ). 

Ens ha agradat. Hi tornarem