martes, 19 de septiembre de 2023

Home Invisible. Moles del Don (Ports)

Com apuntava una clarivident Bibi Andersen, "Sólo le temo a convertirme en mujer invisible"



Home (o dona) invisible, és aquell ignorat pels especímens del génere complementari, intrascendent i opac als seus ulls perquè ja ha passat la seva época d'esplendor i plenitud. 

Igualment s'aplica a persones eclipsades per companyies massa brillants, validant la màxima de MAI SORTIR de festa al costat d'un Cupido o una Afrodita, si pretens captivar alguna mirada

I també s'utilitza sobre desapareguts i esvaïts. Aquí penso en un amic i una sireneta que van fugir al sud, als qui trobem a faltar.


El món és ple d'esperits invisibles, de persones ignorades, oblidades o intrascendents.

L'actualitat no ens ajuda: els excessos de pantalla encegueixen, la falta de temps ofusca, i sols volem escoltar veus coincidents amb els nostres pensaments. Tanta uniformitat ens torna vaporosos, intrascendents, invisibles



Petita via, pràcticament equipada (no entrava gran cosa), per passar mitja jornada al sol de matí, o l'ombra de la vesprada. 

Res de nou que no s'ensumin ja els paladars habituats d'Horta de Sant Joan: 

  • roca bona d'acord a l'estàndar Port, 
  • vertiqualitat ben acusada, que es tradueix en llargs força sostinguts interromputs per un pas de bloc a la quarta tirada
  • escalada mai evident on cal esbrinar la lògica del camí, 
  • paratge ferésteg i encisador barreja d'aigua, tolls i pedra. 


Apa, que xaleu !!! 



Aprofito els comentaris del Marc per afegir alguna foto de l'apertura, 


Clau a L1

Clau arribant a R2. El 7a és molt més oblicu del que sembla a la foto-topo, que distorsiona la perspectiva. 
Una xapa "regalo" amaneix l'entrada pel segon, també pel primer 

L'Ester mentre obria (o repetia) el seu 3er llarg


i alguna d'un projecte que aprofita una línia vella d'espits a Roca de les Valls amb el Tato, on vam acabar sortint per les dues darreres de BORGES

Tornarem per arreglar-la!