martes, 31 de agosto de 2021

Tozal del Vero, Pastelito Rebelde

Menuda ruta. 

Ya me lo anticiparon sus perpetradores: escalarás hasta rebentar las yemas. 

Segunda repetición veraniega, todo un exploit de subnormalidad que diría Edu. 

La primera estival pertenecía a un alicantino bien acostumbrado al calor, entrenando para algún destino enigmático-desértico. Lo echamos de menos


Íbamos recomendados por Edu y, sobretodo  Iker, individuo cuya aterciopelada voz parece acariciarte mientras te la lía. "Es fácil Albert...te gustará"

Y sí, nos encantó, pero fácil los cojones. 

Pasar se pasa bien. Encadenar... harina de otro costal. El primer 7a+ se atraganta, bien duro respecto al resto de los largos, y el único 6c todavía lo busco. Séptimos de navegar y escalar, soberbios, con pasos puntuales duros.  

Sombra, nublado y descamisado. Perdí cualquier elegancia...


Bien encontrada, mejor abierta, y magníficamente concluida. 

No os perdáis el último largo, "la cirereta del pastís". 


Enhorabona Edu, Javi e Iker


Y rapelando, de bajada, imposible ignorar la vía BASE. Qué pintaza

Lo dice Edu: su mejor vía del Tozal. Y eso, habiendo catado Pastelito... deja el listón muy alto

Volveremos!!!

martes, 17 de agosto de 2021

Papi on Sight, nova via a Peña de Sin

Majeure en diuen els amics i veins del nord, quan troben una via excepcional. 



Començada i acabada aquest estiu, la vira ens ha proporcionat un accès relativament ràpid i còmode per enllestir la part superior. Massa tralla per entrar des de baix, i aprofitar els moments (escassos) de frescor i núvol d'aquest juliol i agost. I és que, un cop començada, no hem estat capaços d'esperar la fresca. 

La bestialitat de la via ens captiva. 

repetint L5 mentre emputjàvem amunt

Sobre la vira d'accès

Entre feixa i riu trobareu fites i alguna espurgada d'esbarzer que s'agrairan per baixar de totes les vies d'aquesta secció de la paret, com per exemple La Deseada, o per accedir al projecte que tenim a mig concloure amb el Tato continuant Sin Vergüenza o a Plan Picant del Ravier. O la Stupeurs o la nova de l'Arkaitz i el Chemari per l'esperó a esquerres de Operación Puñetazo

Ojuuu, tant per pujar com per baixar, el pas que connecta el creuament del riu amb l'accès a la feixa va des de l'eix imaginari sota el diedre de Operación al començament de la feixa, sempre prop de la paret. En baixar de la feixa traceu una diagonal, i no tireu avall directament perquè acabareu en un mar d'esbarzers propi de contes de fades. 

I si no pregunteu-li al Christian el motiu del nom que van posar a Plan Picant, i la figura tremenda de còmic que la ilustra



Tornant a la via

Hem necessitat prop de 5 dies sencers per enllestir, repetir i netejar els blocs més perillosos. 

Impressionant veure com tot el que tiràvem des de més amunt de R9, parava directament al riu, amb un terrabastall que removia la vall sencera. El llit del Cinqueta tot en pedra viva, 400 metres per sota, rebentava quan rebia els impactes. 

Pols i sofre, olor d'infern

espectacle de carronyaires quan porten la carnaca
veritables "amos" del cel i l'estimbat

Terreny salvatge, escalada brutal i sempre obligatòria en el seu grau, per pal.ladejar les sensacions amb la intensitat que proporciona el puntet d'excitació de l'adrenalina. 

Xapes,sí, mai acerables. Posades allí on podíem parar a foradar, sovint de ganxo, a vegades en lliure. I sempre pas obligat per sortir o per arribar. Com hem xalat. 

Vent de Sud, frestegot, intens i per civilitzar. Del Sud vinguérem i les vies os traguérem


Lo Simó s'ha esforçat... un xic. Quan exploti no el podré seguir, té talent

Ens separen 20 anys compensats per l'amistat, la terra i la passió per descobrir. Em pica, m'esperona, m'obliga a exprimir-me. Oncleeee em diu lo cabró.  


El nom de la via (traduit per papá a la vista, o papa a vista), homònim d'una via del Verdon, és un clin d'oeil a la seva futura condició de pare. I també un ullet als amics de la colla que esperen progènie.


A tots, que la disfruteu, que vibrar ja vibrareu sense necessitat de desitjar-vos-ho

Nantros ho hem fet

Per cert, tot i la graduació... no espereu trobar-hi la clàssica sino un viatge que complaisirà als qui naveguin segurs al setè grau


M'he flipat?  ho direu valtros. 

Nantros venim entussiasmats, enceguits per l'amor de pare ... a la vista



L5

bavaresa desplomada a L9. El bacallà ve després

mar de gotes a L12, pedra sputnik i el Cinqueta, sec, ben avall







lunes, 9 de agosto de 2021

Brujulina, gaudint de l'ombra a la NordEst de Montañesa

Hores d'ara no puc amagar l'idili que mantinc amb la cara NordEst de Montañesa.


Bona pedra, adherència prou satisfactòria en una cara nord, espai, recorreguts de 200 mts , ombra, tranquilitat, i l'encisament d'un lloc sense línies elèctriques, carreteres, ni impacte humà. 

Tot té un peatge, una pista en estat precari que exigeix 4x4 als seus darrers dos kilòmetres, que pots estalviar afegint  25 minuts  de caminata addicional  a la còmode aproximació des de La Collada (35 minuts),  estalviant així perjudicar el teu vehicle. 


N'estem satisfets de Brujulina: Mires la línia des de sota o sobre la foto i no t'esperes gran cosa. 

De fet, en veure-la per primer cop pensàvem haver trobat una clàssica... esperances truncades quan vam reobrir el segon llarg, inicialment per la dreta de l'actual. 

Comences a escalar i ja des dels primers metres, en copses la qualitat. Conforme puges, sorpresa majúscula que es manté fins el final. Menció especial al llarg 3 pel recorregut, i al 5 i 6 pel ball de peus que exigeixen.

obrint L3, descomunal

Peralta tastant L2, fissura física d'empotrar mans i punys que RASCA

AIRE a L3, repetint i gaudint


Peralta ballant a L5, se'l casca a vista

Ester i Peralta incòmodes a R5 mentre obríem 
un descomunal i obligat L6

Via relativament segura on mai hauries de patir per fer-te mal, però sí per escalar, i molt. 

Un xic menys exigent que Fantastischen, igualment magnífica, i un punt més dura i mantinguda que Agost. 

Oberta en lliure, tret de la fissura del segon llarg on vaig tirar d'artifo per progresar. La resta, a cops de gas parant com podíem de ganxos i equilibris precaris. No permetia masses trampetes i per això la trobareu mantinguda i ben obligada en 6c

Cordada en Fantastischen, retallada contra el CEL

Grau de Reus, o més aviat de Peus? 

Decotadors benvinguts


encara més L3

Arc de Sant Martí. Sovint prou o xispeja

Arbre sec i solitari, ben visible des del terra, a tocar de R6

pujant la cresta, abans del descens a peu
En primer pla, Peña Solano. 
I al fons a la dreta, Punta Llerga i Collado de Santa Isabel

Darrers metres de Cresta. En 50 mts més trobareu un trencall
cap a l'Oest que us emboca a la canal de descens, senzilla, que 
torna a dur-te a peu de paret. 


miércoles, 4 de agosto de 2021

Picos de Europa. Urriellu (Naranjo de Bulnes) Via Simó

Verano,  y de nuevo peregrinando por nuestros paisajes. 


Cuando disponemos de una semana o más, el radio de alcance de nuestra casa con ruedas se amplía hasta mil kilómetros. 

Alpes, Dolomitas, Suiza, Picos, macizos llenos de rutas históricas, rincones y gentes por descubrir. Elegimos destino en función de las posibilidades de compartir momentos con los amigos y en las previsiones meteorológicas, tan fundamentales en nuestro oficio


Este julio regresamos a Picos sin objetivo claro. Quizás Peña Santa, o Tiro Pedabejo, o el siempre atrayente Naranjo. Las lluvias nos entretienen en nuestro estimado Pirineo, donde ganamos 5 días a una meteorología caprichosa.

Finalmente arriba la ansiada calma. Escogemos el Urriellu. 



Directísima para empezar el mismo día de la aproximación, renunciando a los largos finales de grado sencillo y sin embargo, excelsos. 


Y una conclusión, un pensamiento íntimo que surgía cada vez que mis ojos se balanceaban de Gizon Berri Bat Naiz a la Directísima : Hasta los mismos Murcianos se arrepintieron de trazar una  línea excesivamente "directísima" a golpe de buril por la que puede subirse en muchos largos sin apenas tocar roca, sin incertidumbre alguna. Regresaron al año siguiente y abrieron la "Murciana" siguiendo una línea mucho más natural sin exceso de expansiones.

Equipada con Pes expansivas emplazadas con tanta  maestría que allí continúan después de 40 años de "acerar", con una  estética ciertamente mejor que la de un buril

primer largo, el más natural (y roto) de todos


A pesar de haber sido liberada numerosas veces con el equipamiento actual, con ligeros retoques se convertiría en otro monumento del libre. Bastaría con reubicar reuniones en repisas cercanas y cambiar alguna chapa de posición, dejando esas románticas Pes para quienes opten por el recorrido original . 



A la mañana siguiente nos acercamos a Culebré, estilo totalmente opuesto. 

De apariencia sencilla, desvelar su recorrido exige una pericia que se adquiere con años de experiencia, o con una reseña bien detallada. Nos encantó. 

Aquí va una buena topo del libro del refu


Ya en el segundo largo descubres el "savoir faire" de los Asturianuus: travesías descendentes sin seguros que recorren la debilidad del muro, navegación sin brújula ni orientación, y la práctica ausencia de seguros fiables, salvo por algún puente de roca rancio que corregirá tu rumbo. 



La roca, si bien delicada en algunos tramos, suele tener adherencia y formas agradables, tornándose excepcional en las secciones difíciles. 

En la zona superior recorre largos memorables. 


Resumiendo, una apertura que destila maestría


Se anticipa el paso de un frente frío con algo de agua, que nos empujará hacia tierras bajas. 

Aprovechamos el día para subirnos por la Esto no es Hawai, en el hombro norte del Urriellu. 

Vía de Joaquín Olmo y amigos actualmente reequipada, con un largo de placa soberbio que se abrió desde arriba, y otro de diedro magnífico. Nuestros ojos viajan hacia las placas de su derecha, roca perfecta llena de formas que gritan "escálame"... Volveremos

L3 de Hawai, por si solo merece la ascensión

con L4, día redondo


La lluvia prevista en altura nos fuerza a descender. Casa Cipriano  nos espera donde Sonia y Juanjo nos cuidarán y alimentarán durante tres días de fresco que invertiremos en conocer el Desfiladero del Cares.

 Zona BRUTAL sobre la que pondré un post especial, con permiso de Víctor, alma mater y promotor de este paraíso tan exigente. 

Sus vías nos darán un baño de realidad. Cómo aprietan estos Asturianus...


Las temperaturas vuelven a subir por encima de la media propia de un mes de julio. Se impone el regreso a las alturas. De nuevo dudamos entre Peña Santa, Tiro Pedabejo, o el Naranjo. 

El recuerdo de esas placas nos tienta demasiado. Armados de juego y medio de friends, unos fisus, dos martillos, 8 clavos y 30 chapas de inox regresamos al Picu. 

Brumas fantasmagóricas ocultan al Urriellu

Dos días invertiremos en abrir, depurar y arreglar los largos. El resultado, vía Simó, entre la Sabadell y la Hawai, una línea bastante atractiva que mejorará con las repeticiones, parcialmente equipada en las placas y limpia en las fisuras.  

Dos largos con tramos a controlar (especialmente el segundo, algo crustinyant), dan paso a una placa absolutamente maravillosa en la que escalar y navegar siempre atraído por el faro del inoxidable. Más arriba las tiradas aprovechan sendas fisuras, hasta el último largo, un mascarón de proa cuyos colores y formas recuerdan al granito (naranja) del Capucin. Allí una chapa evita asegurarse en un bloque gigante aparentemente pegado, cuya solidez no quisimos tentar. 

Grau de Peus, no de Reus...



Ahí van unas fotos

empezando L1 de vía por la canal de acceso. 
Un bloque que gestionar con atención

L1, quizás el movimiento más difícil de la vía. 
Una gran lastra a nuestra derecha que resuena como una lápida con el nombre de quien se agarre

Huimos hacia la izquierda. 
En la bajada añadimos ahí un bolt para evitar confusiones y domesticar el largo, un punto obligado

Empezando L3, sencillamente maravilloso


Más L3 con el mar de fondo

L4. La vía cambia de registro. Fisuras, diedros y más fisura. Guantes para puños recomendables




L6 de formas un tanto chamoniardas (salvando distancias)
En su comienzo hay que subirse al pirulí paranoico visible a nuestros pies. Tratadlo con cuidado


Que la disfrutéis.