jueves, 22 de agosto de 2019

Maria. Laia. Noves vies. Agujas de Barrosa

Descubrir tiene un encanto especial.
Trazar líneas, desentrañar los caminos de la roca, emociona.

Cabalgando en R3. Al fondo el valle de Barrosa

A finales del invierno 2017, oliendo ya la primavera, Eneko me invitó a su jardín helado. Una aproximación larga y comprometida por el valle de Barrosa sometida a los caprichos de la nieve, conducía a las Forcas de Liena, unas agujas graníticas que coronan las minas de Parzán.
Recorrimos lo que creímos una primera (Laia), pese a hallar dos parabolts con anilla más propios de un descuelgue que de una apertura.



El verano pasado, el ayuntamiento de Bielsa abrió al tránsito la pista 4x4 que conduce a  lo alto de las  minas, a 2.500 mts de altura, un chollo para alcanzar esta muralla orientada al norte.


Eloi Callado publicó en Vértex hace años dos primeras en la aguja Desolación, un monolito que atrae las miradas al Oeste del collado por donde se aproxima.


Ángel Salamanca trazó otra línea al Este de la misma enforcadura.

Nos acercamos el pasado verano con Cecilia y Pupi, desconociendo si Punta Ruego nos obsequiaría con algún nuevo recorrido. Amenazaba tormenta y optamos por descender a cotas más bajas donde dar rienda a nuestras ansias sin temor al rayo.

Días más tarde regresé con Ester con las fotos que había sacado en nuestra visita anterior.
Lanzamos los dados poco convencidos. Una orografía de apariencia suave nos desilusionó, y a pie de pared apostamos con aire de perdedores.


Ester en el 1er largo, el más obligado junto al 4º  

Ester empujó, y sea por olfato, habilidad o mera casualidad, la vía salió redonda y mereció hasta 3 pegues donde enderezamos y pulimos en la medida de lo posible.

Maria Artigas, la meva nebodeta


En esta pared de espolones tumbados, sorprende la verticalidad y continuidad de Maria.
Predomina la placa vertical, alguna fisurita, y los agarres buenos. Roca granítica adherente sin apenas líquen, un tanto blanda donde los cristalitos todavía crujen. Movimientos sorprendentes y variados. Un petit bombon...

En rojo los bolts "pater misericordia". Si no te hacen falta, no los chapes.

J
Juani acabando el 2º largo. 
Un bolt "misericordia" protege un paso sobre roca aleatoria. 

Antes de llegar a las dificultades de la 4ª tirada.


El placer de abrir


El placer de escalar, y de apretar


L4 desde otra perspectiva


El acceso estival a las Forcas exige un vehículo 4x4, o añadir 1h15' a los escasos 25' en bajada si consigues aparcar al final de la pista de Ruego.
La vía termina a 3 minutos del coche.

Pista transitable pero larga (1 hora) y algo complicada a partir del parking 
autorizada solo para tracción 4x4 situado a  a 1900 mts. 

Panorámica de las vías de Liena. Las dos vías de Eloy quedarían justo a la derecha de la foto. 

Hay otras vías ... todavía por desvelar
Y las de Pako y Picazo que he tratado de ubicar. 
La foto de Ester en el primer largo permite colocar las topos originales. 


Peligro con las tormentas eléctricas, pese a la proximidad del vehículo.

Las posibilidades para abrir en grado asequible, o clásico, parecen interminables. Más complicado obtener rutas en sexto sostenido o séptimo, aunque siempre habrá gente hábil que las descubra.
Para muestra las vías de Ángel o de Eloi.


Lugares solitarios no abundan.
Dudé si divulgar...
hasta recordar que no hi ha res com xalar amb els amics
Así que ojalá podáis disfrutarlo igual que lo hicimos nosotros!




lunes, 5 de agosto de 2019

Madagascar

Lluny, molt lluny
Dotze dies escalant sense descans un granet de somni al massís del Tsaranoro que l'Arnaud Petit ha contribuit a divulgar.
Tres dies per arribar, tres i mig per marxar

Tota l'info del lloc la trobareu en xarxa.
Afegir que dels 3 establiments on allotjar-vos, els escaladors trien ara el Tsarasoa, gestionat pel Gilles i la seva filla Leticia. Hem estat molt a gust i repetiríem sens dubte. El CampCatta surt més car sense donar res addicional, amb un tracte més eixut i esquerp, a banda d'estar més lluny de la majoria de parets tret de Lemur Wall.


De les vies "moderades" destacaria Life in a Fairytale al Tsaranoro Atsimo, la Tsarandonga (del David i el Luichy) al Lémur, la Dancing with the World al Mitsinjoarivo, i la Veloma Madagasikara al Vatovarindry.
N'hi ha de ben recomanables en altres dificultats per sobre (mai s'acaba) i per sota (controlant en 6b).

Resumint, un destí entre exòtic i paradissíac comparable en interés a Taghia, però amb un accès complex i feixuc
M'ha flipat.

Les carreteres i comunicacions del país no permeten viatges fàcils, i sortir de la vall exigeix un mínim de 4 dies per aprofitar el descans.
L'època per anar-hi es concentra entre maig i setembre, destacant juliol i agost. L'hivern austral contrasta amb les calors de casa. Hem escalat abrigats però diuen que fora d'aquestos dos mesos la calor pot molestar.
Escalada predominantment en adherència on la tècnica de peus esdevé fonamental. Dueu al menys dos parell de peus de gat en mides i model diferent a les vies llargues

Absència (que celebro) de cobertura de mòbil.
Veritables vacances...

Aquí unes fotos

Life in a Fairytale al Tsaranoro Atsimo
Escalada tècnica i sostiguda en 6c/7a, pura fricció estimulant


Tsarandonga al Lémur,
una petita obra mestre del David i el Luichy a la paret més popular, amb verticalitat i regleta siuranera amb el punt adequat d'assegurances
Corre que el foc mos empaita...




Dancing with the World al Mitsinjoarivo,
la més variada de totes les rutes que hem escalat. Senzillament excepcional
una de les rares xemenèies i fissures

super-regletteeen




Veloma Madagasikara al Vatovarindry.
Foto de la Cruz del Sur, al tocar, en roca similar. 
La Patri sempre serà més fotogènica que jo

Out of Africa al Tsaranoro Kely.
un "viatge" de 14 tirades en un mur més impressionant que difícil
Preciosa activitat on l'escalada acompanya i complementa la resta de motius
la via va per la punta del mig