martes, 11 de febrero de 2020

Invierno suave, roca en Peña de Sin

Aprovechando temperaturas inusualmente suaves para la fecha (quizás debamo acostumbrarnos...) volvemos a destinos más propios de marzo y abril que de enero y febrero.

SIN. Jean Pierre Rio abre y repite (!) L'Ilusion des Possibles, una ruta en la parte superior de la pared expuesta al sol desde las once de la mañana hasta las cinco de la tarde. Un sol invernal que se agradece en este valle profundo y frío.
7a (duro) de la 8ª tirada

Acceso desde Serveto altamente recomendable, no solo por la belleza de sus senderos sino (sobretodo) por la comodidad de la bajada casi directa, andando. Ver cualquiera de las topos donde se indica (Sin Perdón, Olvido)

La repetimos con Marc Olivé, que se lleva la vía a vista !!!

Vía muy bonita, la más clásica de la zona superior y quizás una de las clásicas de la pared.
Como dice la topo, 6b+ obligado, relativamente bien asegurada.
Los tramos de 7º son excelentes y bien asegurados


Una recomendación para evitaros nuestro embarque, fruto de mi manía de repetir sin llevar topo o no mirarla demasiado.

Después del tramo de 7a (duro) de la 8ª tirada, montar reunión al gusto en una repisa herbosa sin hacer el tramo de V. Escalar en un largo ese tramo de V y la continuación del último largo hasta encontrar el primer bolt, o bien hasta justo debajo de él, en un agujero bien visible y cómodo. De este modo el último largo se acorta y acometes sus últimos metros sin comba, difíciles y bellísimos. Esto implica hacer un largo cutre intermedio que en la topo original se evita alargando el 8º y el 9º.



Aprovecho también para publicar una topo Proyecto Iker de la vía que abrimos con Iker hace años, no concluida al terminar en una gran faja. Nos hicimos el propósito de regresar pero los años pasan, y el proyecto continúa inconcluso. Como merece la pena en sus cinco tiradas (las tres primeras son excepcionales), podréis aprovecharla para matar uno de esos días tontos en que ni madrugas ni quieres terminar tarde.


Está a unos 50 mts a la derecha de Barbarie Liberal, otra joya de Christian que merece la visita, corta e intensa.
A notar el desprendimiento del 2014 que se ve en mi foto y que no aparece en Barbarie. Desconozco si la ha afectado o no.

jueves, 6 de febrero de 2020

Mos agraden TOTES... i anar fent

Pateixo una malaltia que empitjora, un virus incurable que m'intoxica cos i venes.
Estic enganxat al verí de les apertures.

Faig un viatge de sis dies a Oman i m'enduc martell i trepant...
Quan surto a repetir, trio via pensant en tafanejar els espais que amaga la roca del voltant.
ADICCIÓ???


Sortosament (per la resta de malalts) tan sols escalo els caps de setmana, vaig lent i repeteixo les tirades fins polir-ne el resultat
Tot plegat, qualsevol via d'amplitud exigeix un esforç mínim de tres o quatre atacs.
Inversió considerable que m'esgota i ens renova.






L'any passat lo Vicenç i el Santi van obrir una via nova a la Pilastra que encara no han piat ni batejat. Farà uns mesos en Santi m'hi va convidar.

Vaig sortir-ne escaldat, sorprès per la qualitat de la línia i les dificultats.
Però també picat pel nom que xiuxiuegen: "Sin Ganxets" diuen los malparits.


La millor via de la Pilastra sorgeix sense que hi participi ni m'hi convidin.
I jo reservant-los veritables exquisiteses quan vénen a obrir amb nantros. Cabrons! penso

Desconeixen que n'he començat una amb el Simonet, on decideixo que tampoc NO els convidaré...


I així va anar
Un primer dia accidentat ens va permetre obrir dues tirades. Lo Simonet va oblidar l'arnés. Quan repetiu el segon llarg, penseu en pujar assegurats amb un arnés improvisat de corda, i que la reunió original arribava quinze metres més enllà de l'actual, sense xapes.

En tres atacs hem enllestit aquest bombó enverinat.


Hem vibrat en tots els llargs
Els hem arreglat quan els repetíem en dies posteriors, esgotats d'empassar-nos la nostra pròpia medicina, regurgitant bilis amarganta.

Hem muntat una nova R2 amb dos bolts, i vam treure l'antiga expansió que 12 mts més amunt servia de reunió entre dos ponts de roca i una sabina. Vam afegir un parell de xapes més amunt, i enllaçar 8 o 9 ponts de roca addicionals que faran delícia i ajut.

L'esgotament i la tensió passen factura: no hem estat capaços d'obrir-la tota en lliure.

Predomini absolut de la placa amb roca generosa en forat i ponts de roca que ens ha permés espaiar les expansions


La pedra és bona a baix, extraordinària a partir de la 4ª tirada.

Com diuen a l'Ebre, "Mos Agraden TOTES!!!" ,  ...   les línies, clar



L'hivern i el final de la tardor ens han portat altres camins inèdits de gel.

L'oratge canvia. Enlloc de maleïr el calentament global i les condicions canviants de la neu i el gel, toca adaptar-nos.
Telera, les Serralades Interiors del Pirineu o Tendeñera s'han cobert de teranyines blanques que bullen de recorreguts inversemblants.

L'Edu ens va xivar dos o tres vies imprescindibles.
Seva és la Hipergoulotte al Tríptic de Telera, una joia que hem gaudit amb l'Ester.

També seva la recomanació del Aspe (Cristal Oscuro), una muntanya que no coneixia tot i l'accessibilitat des de Candanchú.


Se'ns ha escapat la Ursi a la Pala de Ip , des de fa dos anys la meva Ip-sessió .

I nostra un intent d'obertura en una paret inèdita que m'havia rebutjat amb els amics més forts.
Provem amb l'Ester i gran volada acabant les dificultats al 3er o 4rt llarg. Lloem sant Totemcam.


Mos hem apropat per Àger i la Font Freda.
Allí dos vies del Salla (molt bona la Cirera, excepcional la Terreny de Joc) han colmat expectatives.

Una apertura a Àger, esquivant les feixes que retallen continuitat i atractiu a una pedra sense objecció.

Entre feina i feina, un viatge exprés a Oman fruit de l'apassionament de la Patri i de les recomanacions de l'Arnau i la Juani.
Onze amics a la península aràbiga redescobrint a pinyó 3 o 4 sectors en 6 dies.

La vida aprofitada dóna molt de sí
l'exprimim