jueves, 9 de junio de 2016

Mil i una nits a Paret de Catalunya

ألف ليلة وليلة 

Repetir una via sovint condueix a crear-ne de nova,
com explica la llegenda de Les Mil i Una Nits, on cada relat s'encadenava al precedent allargant els dies sense fi.




El nom respon al temps que ens ha costat acabar aquesta línia, i al fet de descobrir-la en repetir El Cau del Sioux.
Sort de la Di, cervell d'un projecte que la seva voluntat ha fet reviscular.



Volíem renunciar a les xapes, objectiu pretenciós aconseguit travessant algun tram de roca variable, a preu de reduir l'estètica i l'equilibri del conjunt.


La via surt prou bona.
El darrer llarg, veritable cirereta del pastís que la Dianilla obrirà en lliure, deixa un regust molt dolç.





Cada generació ha explotat els recursos del seu món sense mesura.
L'escalada no n'és excepció i alguns estem abocats (condemnats?) a obrir.


És la vanitat qui explica aquest furor ?
No crec, si més no com a motiu fonamental.
La veritable causa sorgeix l'èxcitació que experimento encetant terreny incògnit, consumint paret verge com si fos droga.
Yonkies de l'apertura.
Prefereixo gaudir-ho jo a que ho facin altres. Egoïsme en una paraula, del qual se'n deriva un sentiment de culpa que provo d'atemperar cuidant aquestes noves vies, buscant que algú altre també disfruti de la meva dependència.



8 comentarios:

Oscar dijo...

Una enhorabuena más!! Nunca pares!! Un abrazo!!

edu dijo...

JAJAJAJAJAJAJAJAJA COMO ESTAS...COMO ESTOY ...COMO ESTAMOS..PUTOS YONKIS DE LO VIRGEN..DE ROCA DIGO. SALUDOS Y A SEGUIR CONSUMIENDO

marKitu$ dijo...

Molt generos intentar obrir el màxim possible sense xapes, al final les generacions del futur podran obrir coses noves gracies a això, esta be que aconsegueixis domar les ansies de pasar per on sigui al preu que sigui!!

A gaudir, i a seguir obrint!!
gràcies per posar-nos projectes i mes projectes en els que somiar!!

Nach dijo...

Insaciable Albert !!! Enhorabuena.

esther dijo...

Gracias por tu imparable inquietud e interés por escalar en paredes vírgenes. No pares.

jordimarmo dijo...

eps albert jo crec que una part egoista i de vanitat sempre hi es...pro el veritable motor per disrutar daixo dobrir es lexcitacio devant de pujar per un pany de paret verge i les incognites que aixo comporta...quan pesa mes la primera part...mala cosa!!! per cert uba de les coses quem va sorprendre mes del yosemite es que els yankis no tenien la falera per obrir vies daki...estic segur que aqui el yosemite valley estaria ple de vies i de xapes...jejeje .Enhorabona per lactivitat cracks!!

jordimarmo dijo...

eps albert jo crec que una part egoista i de vanitat sempre hi es...pro el veritable motor per disrutar daixo dobrir es lexcitacio devant de pujar per un pany de paret verge i les incognites que aixo comporta...quan pesa mes la primera part...mala cosa!!! per cert uba de les coses quem va sorprendre mes del yosemite es que els yankis no tenien la falera per obrir vies daki...estic segur que aqui el yosemite valley estaria ple de vies i de xapes...jejeje .Enhorabona per lactivitat cracks!!

willow dijo...

Putamare la via, Albert i Diana!!!
La vam disfrutar i vam vibrar en algun tramillu.

I evidentment, ens vam acabar pillant en algun pas :-p