Homenatge des del cor cap un gran escalador.
I també una via autènticament montrebeiana on acabes esgotat i "ben escalat".
Té tots els ingredients d'una gran ruta del congost: amplitud, compromís, equipament escàs, roca excelsa, roca mont-rotei, trams antològics, i algun bocinet asselvatjat.
I el mèrit de trobar-la al 2025, quan les grans línies semblaven exhaurides.
Els ninos xalen.
Vull dir que amortitzareu dos jocs variats fins el 3 i un 4 (el cinc prescindible, el vam passejar).
No entren tots en cap llarg, però sí que els agraireu en un moment o altra. I un joc de fisus, sempre fiables i poc pesants.
Vam trigar poc menys de 10 hores. No pel Tomeu.
Per mí, que vaig atascar-me al setè llarg, un 6c+ amb una "estelada" entre el primer bolt i un pitó alt, separats per unes llastres d'aspecte sòlid, grises, però que sonaven com un tambor. Colocar-hi friends era temptar la sort. I també sortint d'un doble pitó abans del diedre final, concloent la part dura.
Anava avisat, i sobreviure era la meva meta. Vaig aconseguir-ho a canvi d'una bona hora i mitja d'indecisións, neteges i emplaçamants imaginatius.
Excel.lent el llarg tercer, brutal el sisè i el setè, bo l'onzè i especialment el darrer dotzè, cirereta del pastís amb un pas morfològic amb avantatge pels alts.
Poques fotos. Vam entrar massa tard, a les onze, i tocava còrrer
Sempre havia patit als llargs del Pau, com em passava als del Pol.
Ara puc dir que els de l'Estel ja em fan la mateixa por
Enhorabona parelleta.
Moltes gràcies per aquestes joietes, que cada cop em costen més, desconec si pels anys o perquè cada cop colleu una volta més de rosca.
L'endemà, pagant els excessos del dia anterior, acabem a la paret de les Gralles, un mur orientat a Nord darrera Camarassa.
Barreja de selva venezolana, roca entre ordesa, montrotei infame i trams sputnik, plena de vies ben recomables. Des de la ultraclàssica Terra Lliure, fins les noves del Salla, maques i de bon escalar.
Destí a considerar els dies de calor, si cerques llocs solitaris, asselvatjats, ple d'escalades autèntiques de longitud moderada.
Al blog del Gall trobareu totes les topos.
Aquí Serra Carbonera GRALLES (del Gall de Ponent)
