Si fóssim americans, tan amants de l'analítica i les estadístiques, constataria que la dificultat de les tres o quatre darreres apertures va menguant suau però indefectiblement
El que abans cotàvem com Abo inf o ED sup, ara surt ED o MD sup.
L' "scope" que diuen en anglès, la mirada diríem aquí.
Les línies que trio i em motiven guanyen senzillesa. No de forma aclaparadora o absoluta, però sí amb una tendència de fons que delata el trànsit de la plenitud a la serenor, ja lluny de la dificoltat extrema i de l'ardor guerrero de la joventut
O potser perquè els amics forts que m'arrastraven ara tenen altres dèries, altres deures, sigui família, feina, o una vida d'horitzons ampliats?
Miro parets amb ulls diferents. No en tinc prou en repetir les vies en lliure, i també vull obrir-les, tan com pugui, sense tirar d'artifo.
Continuo cercant una clàssica que em defuig.
El temps i els repetidors diran si l'hem trobada aquí... tot i que un parell de bolts més al penúltim llarg haguessin facilitat assolir l'objectiu
A tocar de tres grans clàssiques (Tànger, NoVolsSopa, i Casablanca), prou lluny per evitar que ens vegin i per recordar la quantitat d'espais i llocs esperant primera, a poc que cerquis.
Això sí, polida i estimada, sense estalviar martellades que netegin, o repeticions que sanegin.
Atenció a un primer llarg prou exigent (per l'absència d'equipament fix, no pas pel grau), on cal parar atenció després de la penúltima xapa. D'aquesta xapa pujar un metre, posar un Camalot roig (nº1) en un forat i travessar quasi horitzontalment 4 o 5 metres cap a l'esquerra, sense pujar massa aviat per un diedret ceg. Cal sobrepassar aquest diedret ceg fins trobar un segon forat estret que admet exclusivament un Totem roig (totem nº1). D'allí, ara sí, continuar amunt fins la darrera xapa que és afegida.
També atenció al bolo de la quarta tirada, perillós i amenaçant, que no hem pogut/volgut tirar atemorits que arribi a la carretera. Tot i que s'evita amb un moviment de 6b/c, de baixada hem clavat un bolt addicional per si convingués azerar i estalviar tocar el bloc.
El segon pot aixoplugar-se relativament bé a la tercera reunió (lleugerament baumada), i amb sort les cordes lliurarien en un hipotètic desprendiment.
Dos llargs de la zona intermitja fan perdre la continuitat, resten bellesa i ambient. Peatge (car) a pagar quan vols que la via conclogui al cim, i necessari per baixar caminant per la Ferrada.
Hem deixat les reunions de rapelar amb una anella i corda, permetent escapar fàcilment.
La part superior ha sortit un pèl obligada, en especial el penúltim llarg de 6c+. Dos cordillets llargs alleugeririen l'obligatorietat dels moviments, quan els deixem...
Que xaleu molt,
Ester, Nadia i Albert
