jueves, 12 de noviembre de 2020

El Forat de la Vella, tresor dels Ports - Mas de Barberans


Pujant cap a la Vall del Mas, a ple Port, al terme de Mas de Barberans, es travessa un petit congost de pedra espectacular: El Racó d'en Marc

La vesant NorEst (paret que mira al SudOest) té un forat que dóna nom a l'indret, el Forat de la Vella.


Fa anys que vaig aturar-m'hi per casualitat, i ja vaig encetar-hi una via sense saber que a l'altra paret del congostet una altra ruta havia inaugurat les escalades.
Aquestos 4 darrers anys hem xalat obrint i repetint el que hi havia.

Tot plegat ha quedat un racó per conéixer
  • les vies, no gaire llargues (de 2 a 4 tirades curtes), 
  • lo calcari de molta qualitat (tenint en compte que estem al Port) de formes capritxoses i variades
  • la bellesa de l'indret
  • l'aproximació sempre curta (3 minuts a Escaletes i 10 o 12 pel Forat)
  • la possibilitat de triar sol o sombra segons l'hora, en una o altra paret del congost, ens permet escalar-hi tot l'any, tret que faci vent. Aquí, quan bufa... marxeu, o volareu
  • la senzillesa dels rapels (reunions quasi sempre equipades per rapelar, i sempre amb bolts)
  • i la varietat dels estils (de poc a bastant equipades, un parell d'equipades)


Aquí teniu un ventall de vies per triar.
Que us aprofiti

Paret del Forat de la Vella
Des del pàrking seguir indicacions cap al Forat de la Vella


Paret de les Escaletes, tot just al davant. 
Accès còmode per senderó just a la vertical del pilar dret (nord), que naix en una petita clariana envoltada de pedres grans, a la pista on s'aparca.  

Esquena del Forat (cara NO), 20 vies d'esportiva sobre degotalls i tuffa, de 6c a 8a amb predomini del 7bc. Sense foto ni topo. 

I no gaire lluny, el Choli ha obert i equipat una altra petita paret amb vies de dos o tres llargs ben bonics i ben equipats. 


Hem tingut convidats d'excepció
En Christian a la via Sebastià Colomé, clàssica ja.
Per la nit es cremaria el restaurant on anàvem a sopar, el més que recomanat DIEGO, de Santa Bàrbara


sempre sota control..., no fos cas que mos prengués alguna línia


Vies fotogèniques

Enllestint amb lo Vicente el L4 de la Via Sebastià Colomé, cinc tirades de 6c+ equipats (o quasi)
Dedicada a un enamorat dels Ports que va marxar abans d'hora. 
Com et trobem a faltar amiguuu


Les vies, sovint, amb el nom d'Amics de les Terres de l'Ebre. 
No cal que algú ens deixi per dedicar-li una via !!!

Obrint amb el Santi un projecte dur penden d'acabar

Concloent-ne amb l'Ester un altre de ben desplomat: Lo Rei de la Sorra, dedicada al Vicentaturix

Segon llarg de Lo Rei de la Sorra, tot són setens




La que més esforços m'ha demanat






3 comentarios:

paca dijo...

roda al Mon i torna al Born...Aquests techos què? no es obren?

Anónimo dijo...

Hola, donde puedo conseguir las reseñas de este sitio? Gracias y un saludo

albertganxets dijo...

las que ves, y alguna en el blog del Chapi, mus d'atura creo.