martes, 26 de abril de 2022

Escalades a Roca Dreta de les Valls, la perla dels Ports. Tensiomàtic, nova via.

Al Port hi conviuen parets de boleta cantelluda (Roca Dreta), pudinga variada (Els Estrets), conglomerat terrós (Roques d'en Benet), i bola grossa (Masmut). També hi trobareu calcari, sovint papós (denominació d'en Sebastià per definir roca d'escassa adherència i poca presa). 

Tot variat i sempre envoltat de paratges màgics, solitaris i relativament desconeguts. 


La Roca Dreta de les Valls presumeix de roca bona, en diríem excel.lent pels estàndars del Sud. Una autèntica joia. 

Ferran repetint el 1er llarg de Tensiomàaatic!!!

Hi destaca la KRT , clàssica entre les clàssiques, homogènia, precursora i d'estètica insuperable equipada pel Kildo Carreté (el nom juga amb la sonoritat de les inicials). 

També la  Secreta Vida , un tros més difícil que la primera, igualment preciosa, i bastant més obligada. Equipada també per dalt per l'Indi i el Nando.  M'he descomptat dels cops que l'he repetida, la darrera l'any passat amb l'Ester, sempre sorpresos que la gent no s'hi atansi, amb l'esguard atent a noves possibilitats 

Menció especial per la Buscavires d'en Jipi i el Toni Cugat oberta (aquesta sí des de baix) al 95. Compromesa, sobre roca entre molsosa i variable, de recorregut incert (difícil trobar-ne l'inici), i amb un nivell de lliure estratosfèric (ressenya merament orientativa). Els signants de l'apertura eren habituals de Montserrat i Montrebei a l'època de l'esplendor guerrero: el Jipi autor de Frec a Frec, i el Toni coautor de Totxaires.

Inspirats per la repetició  que en vam fer amb el Kike, volguérem deixar la nostra empremta amb la Rapinyaires, menys compromesa però tampoc gaire visitada. Em consten les repeticions del Santi i de l'Arti. 

També hi trobareu vies relativament concorregudes com la Manel Muñoz, o la Tralalaika, que combinen ben a gust. 

I d'altres menys conegudes com la  Mercat de Mentides o la de l'Asun 


El darrer cap de setmana de març vaig convèncer al Ferran per arriscar-nos a visitar els Ports. Mirant models de vent, pluja i temperatura vam apostar per la Roca Dreta, encertant tot i la pluja de la matinada. 

Roca Grossa en primer pla, i Roca Dreta adosada (esperó). 
UUuummm tot està ben xop. 
Tot NO!!!.  Hi ha un esperonet que sembla sec

La pedra humida té la costum de trencar amb facilitat. Les preses dubtoses, quan mullen, salten. Els codolets mal enganxats peten, més encara en roca verge que no ha tocat mà de persona. 


Tensió màxima per obrir en lliure 240 metres de plaer, salvant els primers 8  metres de desplom salvatge. 

Com hem xalat, i com hem vibrat. 

Per això el nom de Tensiomàaatic!!!

Topo actualitzada amb la repe de l'u de maig. Teníeu raó companys, la via no és tan expo ni difícil com vam pensar tot just obrir-la. I ens alegra molt. Ja tenim nova clàssica al Port!!!

El primer dia arrastràvem un bon grapat de friends. La pedra embutida en un ciment compacte no permetia grans alegries. 

El segon ja vam deixar claus i ferralla al cotxe, duent a l'arnés els 3 o 4 tòtems, un ganxo i el taladro. Per això hem optat per afegir algun bolt on havia entrat un friend despistat, o directament on l'exposició o la repisa propera elevaven massa l'aposta: que surti bé el primer cop no garanteix l'èxit en la repetició. 

També hem reubicat algun bolt per millorar-ne el xapatxe o la gestió de cordes. Són els inconvenients d'obrir des de baix... i quan la línia mereix, corretgim en repetir. 

La via ha quedat "equipada", tot i que en algun llarg cal una dosi de fredor per calmar els nervis entre xapa i xapa.  

No sabria calibrar-ne el grau obligat. Recomanable a primers que vagin còmodes en 6c, i directament desaconsellable pels esportius de massa força que ho trenquen tot... l'Oriol ja m'entendrà. 

Amb les repeticions, l'estrés que produeix avaluar la resistència d'alguns codolets va desapareixent, i també el grau. Ara però aneu-hi amb el 6c tot-terreny (terrain d'aventure) consolidat. Si penseu que el bolt mata les emocions i l'aventura, una visita avui us farà dubtar. 


Creiem que la via ha sortit excepcional (estàndar "Port"). Ja ho jutjareu els repetidors. Nantros ben contents


Punts ben positius, a part de l'emoció: que la via seca ràpidament després de pluja, un paratge que contribueix al regust màgic que envolta qualsevol escalada al Port, i la seva exposició Sud rigorós, que puntua a favor o en contra segons els dies. 

Eviteu dies de calor excessiva, i sobretot els de molt de vent... 

Només cal que mireu el cordino auxiliar a les fotos.  

Obrint L1


entrant a R2, també tensió...

Repetint L2


Vistes del riuet de Les Valls, des de la segona reunió

començament del 3er llarg. Dos moviments estranys i després Vè

El Ferran obrint el magnífic (i compromés) 4rt llarg

Ufff ufff xaval com t'has apretat ...



Obrint el també magnífic i vertical L5


Abans de domesticar....

i ja domesticat amb una xapa de regalo, 
pensant en el dia que em tocaria repetir. 
La repisa estava massa prop

Però també domestico els llargs del Ferran: L6

Començant el setè llarg, la última guindilla de la via...

Recull de ressenyes de La Roca Dreta de les Valls. 















11 comentarios:

Wildflower dijo...

M'agafa un no sé què a la pantxa només de llegir la crònica 🔥🔥🔥

lo company del Mus dijo...

Enhorabona companys!! 👏👏👏👏

Anónimo dijo...

Gran viia Albert!

Joxerra Eskibel dijo...

Aupi. Felicidades por la vía. Ya veo que sigues incombustible. Allá por entonces, Rapinyaires me pareció una via bonita, de buena roca y correctamente protegida en lo duro y algo más de escalar en lo fácil. Un saludo . Tú si que trabajas

paretsdaci dijo...

Ole Albert!!! Com mola q se vage obrint per esta zona. T he enviat wasap en la resse q busques. Un abrazuu!!!

mikel saez de urabain gabilondo dijo...

A mi también me pareció Dels Ports un lugar único, especial. De mi esporádica visita volví con más hambre que el que llevé. Fue una excursión familiar-solitaria en la que me quede en los entrantes, sin saborear los platos principales. Aún tengo visita gastronómica pendiente. Gran trabajo.
Un abrazo Txapeldun.

Estel Parés dijo...

Hi alguna cosa en joc per fer-la tota en lliure?? Sempre és una bona motivació posar rumb al sud! Gràcies per tota la informarció...!
Ens veiem aviat!

Runout_atz dijo...

Bona tarde Albert, just ara venim de fer la via.
Primer que tot, l'enhorabona per la línia que heu obert. Sense cap dubte la més homogènia d'aquest pany.
De primeres, després de llegir ahir l'entrada al blog, anava en l'idea d'una via amb bastant exposició i finalment he tingut la sensació que les xapes están on és necessari. Ben equipada, vaja.
A veure què diuen la resta de companys que venen a provar-la.

Salut!

Marc.

albertganxets dijo...

Hola a tots.
Marc, em dec estar fent gran i cada cop tinc més plaer explicant històries...

Nantros vam vibrar bastant. Cert que l'hem "civilitzat", que tirar amunt quan no hi ha xapa imposa més que anar a caçar-la, i que la pedra tocada peta menys que el terreny verge. Però amb això ja hi comptava quan vaig escriure la pidada...
Així doncs, enhorabona per la primera repe. Teniu birres pagades.
També per encadenar-la
I gràcies pels comentaris

Si els demés repetidors corroboren les vostres sensacions, em penso que tocarà rebaixar grau i exposició de la topo.
Poder anem a repetir aviat...

abrassssuuuuusss

albertganxets dijo...

Marc, teníeu tota la raó.
Ahir la vam repetir i el primer llarg ens va semblar com a valtros. Hem retocat la topo.
Hem canviat la ubicació d'un parell de xapes, i n'hem afegit dues més a la darrera tirada de V+, una mica petada.

Hem xalat molt. Creiem que ha sortit una clàssica que mereix la visita, homogènia en 6b/c amb algun passet més dur. Les xapes, tot i que correctes, obliguen a escalar.

Que la gaudiu!

Hector dijo...

Bona via, Albert! Avui hem repetit i us ha quedat molt bé… ja m’imagino com deurieu vibrar😝
A falta de que es vagin domesticant els peuets que salten, serà una clàssica.
No havia escalat mai per aquí, i el lloc espectacular, i plè d’història👏🏽