Fisuras en calcáreo

De Suïssa a Terol, equipades o netes, les fissures són, probablement, el camí més natural i evident per pujar parets. 

Mos criden l'atenció, exigeixen tècnica i força, tanta com tinguis. Granit, calcari o fins i tot pudinga, les fissures volen un repetori de moviments propi i diferent: Empotrar mans i peus, espadar-se als diedres, tirar de les bavareses, friccionar les plaques del voltant. 

Aquest estiu n'hem trobat per ací, per allà, i molt més enllà. 

Suissa (més enllà) , Gastlossen. 

Lloc preciós, relativament tranquil, on trobareu vies increïbles de fissura (la major part equipades !!!), i llargs esportius que conviuen a la base de les mateixes parets de 300 metres. 

Pateixes una mica de no tirar res, tot i el desplom 

Bon lloc en cas de pluja (moderada), sempre que no vinguin llamps i trons (alluna't de les crestes cimeres!). 

brutal la combinació de vies (tantes xapes me confonen!!!!) de Les Bienois

L'excès d'equipament esportiu desvirtua el començament de les vies llargues, i complica enormement trobar l'inici de la via que vols pujar

Info interessant al blog del Marcel Dettling

Suissa, Mirroir d'Argentine. 

Una paret tombada, històrica, plena de vies de grau moderat o senzill però molt llargues. 

Entre elles destacar la Psycho, dels germans Remi. Equipada també als llargs trams de fissura, 17 llargs que sovintegen el 6bc amb algunes tirades que arriben a 7a. Magnífica. El primer llarg us desvetllarà ("Ça réveille"), dur i obligat. Si el passeu, la resta va sortint. Trams memorables. 

Aprox des de Solalex bucòlica i agraïda.

Un ruixat amb llamps, aigua i pedra ens va expulsar de la paret a 4 llargs del cim. 

En sortim sense pena, prou contents diria: als Xalets de Solalex s'hi menja prou bé. 

Pirineus (allà) , l'altra muntanya de casa. 

Com gaudim perdent-nos per valls solitàries i desconegudes. Tot per nantros

Terol (ací) , un lloc descongut que "también existe". 

Gàlvez no podia estar equivocat, i ja fa uns anys va visitar el riu Pitarque. Ara, des que han arranjat un caminet per sobre del congost, diumenges i dissabtes trobareu gent recorrent les fonts i el naixement. El mateix camí serveix per apropar parets i vies. 

 

Els locals han anat inaugurant les línies més evidents, en un estil marcadament tradicional: llargs nets, reunions equipades. 

i alguna xapeta allí on costava escalar o assegurar degudament

Dos jocs de friends quasi imprescindibles a totes les vies, i fins el #4 !!! 

Predominen les tirades de V+, 6a, 6b i 6c, i encara queden per obrir les dures, o les plaques, extremadament difícils. Per xalar, per visitar, per cuidar 

Nantros també ne desvirguem alguna. En companyia del Santi i sota les ordres de la jefa, m'envien a desfogar-me enllaçant fissures i plaques amb la trave Hinterstoisser

Més info al blog del Mija, "jefe" del Maestrat, descobridor infatigable de mil tresors amagats