Pempenús, próxima estación

Capítulo I

De nuevo Peña Montañesa, y de nuevo el Pempenús, una pared descubierta por Papila que atesora varias de las mejores rutas de la península

• El Poder de una Obsesión, de Papila , descubridor de la pared. Un bigwall de libre y artifo recotado al libre por Manu y Mikel. Apertura realizada con gusto y esmero, por el visionario de Montañesa.


• Passemurailles, para mi la obra maestra de Christian Ravier, 240 metros de fantasía que sintetizan todos los atributos que debe tener una vía moderna: roca increíble, movimientos de libre alucinante, exposición y autoaseguramiento allí donde la piedra lo permite.


• Sin Cabeza Percutora, pequeña joya de Javi y Chiro con una calidad extraordinaria, más corta que las anteriores, menos exigente y precisamente por eso un magnífico primer contacto.

Cuando Papila publicó un pequeño artículo en Desnivel, ya se adivinaba la calidad del muro.

Han transcurrido 8 años desde que escalé la primera ruta (Eiger NO Wand) hasta concluir la última (El Poder). Seguía sin decidirme a abrir porque no veía camino alguno en libre "humano"

Durante ese tiempo, Unai y Tron intuyeron una línea futurista cuando rapelaban la Passemurailles. Siete largos años han esperado hasta considerar que poseen el nivel técnico y mental para afrontar el largo en un estilo lo suficientemente "depurado".

El resultado del primer día de tanta autoexigencia: un largo de placa de 40 metros de 7a+ sostenido con solo 3 chapas y dos clavos que admiten poco más. Largos tramos sostenidos en 7a con hasta 8 metros de aire entre pieza y pieza, cotación ajustada. Abrir así, un don reservado a octavogradistas de cabeza fría. Repetir, terrorífico si no estás al nivel.

Aquí van unas fotos.

Monté reunión de una chapa y una flor de pitones. Me apresuro a emplazar el segundo parabolt de la reunión a golpe de burilador. No tenemos demasiada batería. Eneko asegura a Unai descolgado tres metros por debajo, una forma tradicional de aligerar el factor de choque al inicio del largo.

Un ridículo merlet y un pitón bueno protegen el factor del segundo largo. Unai emplaza el primer bolt a 5 metros de la reunión.

Risas y sonrisas para aliviar la tensión mientras descansa su postura forzada. Emplazará el primer bolt de la tirada en breves instantes.

Con la seguridad que suponen 7 centímetros de acero hundidos en la roca, Unai aplicará la màxima de "corre por tu vida": huida hacia adelante hasta encontrar los ganchos para emplazar el segundo bolt, a 7 metros del primero. Movimiento muy mental y difícil antes de chapar, demasiado aire bajo sus pies.

El mismo día, Eneko empezará el tercer largo, un desplome que promete emociones fuertes, con una primera chapa a 6 metros de la reunión, presionado sin duda alguna por el espectáculo que acababa de presenciar en riguroso directo, en el largo anterior.

Unai y yo aguardamos asegurando entre las nubes. Ambiente norte para una pared de sur rabioso.

Oculto temores y pensamientos en mi interior: deseo que la segunda batería del taladro se termine antes que las fuerzas de Eneko. Yo no puedo abrir en este estilo un largo tan duro. Se me escapa.

Mientras el Tron aguarda en la Rioja.

La vendimia terminará pronto, y el show continuará.

Repetidores, rezad.

Nova via, Inhospitak a Sant Gervàs

Sant Gervàs és un d'aquells llocs que captiven des de la primera visita.

Fins i tot quan la paret t'esquiva: tres intents vaig necessitar per repetir-hi la primera via.

El primer cop no vam trobar la ruta que buscàvem.

Al segon intent va ser la via qui ens va rebutjar, una elecció massa clàssica que no quadra ni amb el caràcter ni amb la pedra del lloc. Les fissures tradicionals sovint apareixen plenes d'herba i brutícia.


Busqueu les plaques, el veritable tresor que amaga aquest indret meravellós i allunyat de persones i sorolls.

Parlant de vies en lliure, una primera i obligada visita és l' Antiparkes del Luichy i el Xavi Buxó. Ja la recomanava el Pep Soldevila a la seva llista de 100 vies obligades del nostre país, i no us decebrà. Roca sempre perfecte, equipament adequat (atenció al primer llarg de Ae perquè cal estirar-se), i plaques de somnis amb solament una petita "pega", el primer llarg massa dur (8a o Ae/6b) en relació a la resta de la via, mantiguda en 6b i 6a.

Pels qui cerqueu dificultats més altes (obligades fora la paraula adequada), podeu triar entre la "Escaladors en Perill d'Extinció", la "Inhospitak", o la nova exquisitesa d'altíssima dificultat de l' Isaac que imagino apareixerà en breu a la xarxa.

Aquí annexo la topo de la nova Inhospitak, nom que fa referència a la solitud del lloc.
De la desena de vegades que m'hi he apropat, solament una he trobat algú amb qui prèviament no havíem quedat. La resta, solitud garantida, amanida amb la companyia dels amics a qui enredàvem per ajudar-nos a portejar taladro, claus i xapes, amb la promesa d'una repetició immediata, calenta, amb la via recent sortida del forn de la creació.
Aquest darrer cop la Lisi, el Joan i l'Unai ens apretaven des de sota mentre amb el Vicenç ens afanyàvem per enllestir la ruta sota uns núvols de fosca grisor, amb la nefasta previsió meteorològica del pont del Pilar.
Rot punk per ells, satisfacció per nantros.

El resultat, una via bonica on destaquen el tercer (sublim) i el quart llarg, on cal apretar des del primer moviment. Llàstima que els finals s'ajauen i es perd l'homogeneitat dels llargs inicials.
Ahhh, pels qui aneu a repetir: el darrer bolt de la topo encara no hi és, només trobareu el forat... un descuit imperdonable mentre arreglàvem la via ja oberta. De tota manera si passeu pels primers llargs, no enyorareu un bolt en terreny de V+. Pròximament arreglarem.

De moment se'ns "permet" encara escalar uns pocs mesos de la tardor. Ja veurem quan dura perquè la rauxa prohibicionista ens amenaça sempre amb l'excusa de molestar els veritables amos i senyors de les nostres parets, els rapinyaires.

Amb aquesta temàtica, particularment encertada em va semblar la via i el nom que van triar el Paco Vargas i el Joan Jover fa tres anys quan obrien la "prohibit nidificar", una línia que també sembla molt bona, d'artificial que ha rebut un parell d'intents en lliure. També la Rokainomens del Xevi té bona pinta.

Bildurra, nova via al Tozal (ORDESA)

Acabar una via sempre produeix satisfacció.
Acabar-la en un lloc com Ordesa és meravellós


Bildurra ("por" en vasc) no queda a l'abast de tot-hom. De fet, no crec que les noves autoritats del parc s'hagin d'amoïnar per una eventual sobrefreqüentació: "Expo" serà la paraula que més sortirà a la topo que tinc encara pendent. Es tracta d'una via mantiguda en el 6c i 7a sempre psicològica.


No puc dir que la via no tingui xapes, perquè hem trobat 4 parabolts fruit d'algun rescat, que coincideixen amb 3 de les reunions, i perquè en les dues primeres tirades també hem trobat burils a les reunions, d'intents o retirades antics.


No portàvem màquina, taladro hauria de dir, perquè l'Unai, és una autèntica màquina d'escalar. No la portàvem per vàries raons.

- potser esperonats per les crítiques de gent que fa anys que no escala,
- potser perquè la roca d'ordesa permet una escalada molt neta,
- potser perquè sense expansions pots retirar una línia si molesta les vies anteriors, i la història del Tozal ens imposa massa
- o potser, i aquesta és una bona raó, perquè hi ha gent jove que s'esforça obrint línies sense xapes assumint la possibilitat de baixar-se abans de foradar, un exemple que costa ignorar



No hem fet masses fotos, i és una pena. Aquí en va una tria.


Llarg 5, sortida de la reunió una mica expo, i festival de desplom i poques assegurances. Roca tirant a mediocre. Sortosament muntarà reunió en dos parabolts de la Guàrdia Civil, fruit d'algun rescat.
Portàvem sempre un parell o tres cintes dissipadores per alleugerir el factor de caiguda a la sortida de les reunions. Van molt bé en terreny d'aventura, especialment als primers metres de cada tirada.
Arribada a la reunió 6, vira a meitat del Tozal que coincideix amb la Plaça de Catalunya. Zona fàcil un cop superats els deslloms de sota. Torno a trobar un bolt de rescat, és el quart i serà l'últim. Hem estat temptats d'arrancar-los.

L'Unai mentre m'assegura al llarg 8, que després acabarà ell. Jo no passo ni en artifo.
Canviarem els papers i es marcarà el llarg més obligat i exposat de la via, 6c/7a segons ell, jo hauria dit 7b o 7a+ obligat ...
Des d'on jo ho deixo, a 10 metros escassos de la reunió, ell en farà 40 addicionals jugant a no pitonar, amb èxit. Tampoc entrava gran cosa.

Arribaré a la reunió amb alguna cana de més. Ho he trobat terrorífic i li ho dic.

La via comença 5 mts a l'esquerra de la Kharrum, i aprofita en les dues primeres reunions uns burils molt antics que devien precedir la mateixa Kharrum. A meitat del primer llarg, de 6b, cal negociar amb una llàmbria que sona a perillosa. Ja en el segon les dificultats es disparen per mantenir-se al 7a, amb trams de protecció difícil i alguna pedra sospitosa.

Al tercer llarg la via esdevé brutal, i brutalment obligada. Sortosament les assegurances milloren. Segell "unai" 100%.

A l'alçada de la plaça de Catalunya, aprofitem la vira per passar a la dreta de la Kharrum. Fins la Picazo hi han uns bons 40 metres lliures de vies. No és estrany, la roca compacta i desplomada dels dos primers llargs promet emocions fortes. Sortiran dues tirades molt dures, la primera de les quals hem arreglat bastant.

Tres tirades més ràpides i arribem dalt.

Han estat tres atacs a la part de baix, i dos a la part superior.

Tot i que hem deixat els pitons necessaris (quasi tots els que hem fet servir, i alguns més afegits a posteriori), a la topo indicarem que recomanem dur un martell i 4 claus per cordada, per si de cas. Una petita concesió al "paternalisme" ...

Posant algunes xapes amb criteri, la via hauria millorat en qualitat de moviments i de roca. Però hauria perdut la incertesa que buscàvem. I potser molestaria a la nova ecoinquisició que lluita per una ordesa lliure de taladro, que anhela els "vells temps purs" quan, diem-ho clarament, es burilava bastant més.

Crec que la major part dels escaladors estan en contra de l'abús de l'expansió, i en fan un ús molt moderat. Per això les crítiques que s'han emés des de la IGNORÀNCIA i el desconeixement, per no dir malintencionades, han molestat tant als qui escalen avui a Ordesa.

salut i -molta- sort als repetidors