Montserrat a l'ombra (Xano-Xano, Belladona i altres vies magnífiques a les Agulles)

Aprofitant la indefugible festa del Bruc de la setmana passada, hem repetit algunes vies tan magnífiques com el sarau de la nit del dissabte. 

Per repetir, 

les vies, però sobretot la festa

Menció especial al grup de música en directe que va aconseguir mobilitzar tot el públic fins l'hora del comiat

Estètica del penúltim llarg del Camell d'Ecos

Xano Xano

Del Sam i Pastes

Oberta fa escassos dos anys quan la regulació ja s'aplicava i feia temps que costava descobrir línies interessants a "la" Muntanya de les muntanyes. 

Felicitats i moltes gràcies, l'hem xalat de dalt a baix. No he pogut evitar sentir un puntet d'enveja sana per la descoberta. 

El sanejament de les cordades que l'han repetida (el magnesi en donava fe!) faciliten encadenar els llargs durs equipats amb gust i generositat. 

Però no val a badar, els tramets aparentment senzills també exigeixen i no et permeten baixar la guàrdia.  

La sortida per la Pinxu Lirinxu al Camell d'Ecos completa una en lliure línia fins el cim i esdevé la cirereta del pastís. 

Descens per la canal dels Micos, tot plegat, en fan un viatge molt recomanable. 

Ombra tot el dia!!!

Regió d'Agulles. Dels Avis, Tula 

El diumenge pugem a purgar la ressaca. 

Gran cura d'humilitat per aquestes parets farcides d'ametlletes on l'equilibri i la finesa remplacen a la força. 

Magnífiques i molt més exigents del que anuncien les topos. 

Agulles apassiona i obsessiona. Solitud i tranquilitat garantides, lluny del soroll de les motos omnipresents a la cara nord. L'escalada sovint a bloc, on el triomf apareix escadusser. El refugi hospitalari del Llullu. Les orientacions diverses, aptes per tardes d'estiu, dies d'hivern. La longitud moderada de les escalades que permeten encadenar un parell d'agulles, la proximitat de rutes de qualitat. 

 Ester trescant un Vè apretat dels Avis

Una pila d'atributs que converteixen aquesta regió en irresistible. 

Belladona 

De l'Edu Palma i l'Hita. 

Esvaïts encara per les escalades del finde anterior, dimarts tarda tornem de nou a la muralla nord a cercar una altra dosi de rocaïna aglomerada. 

Via ben coneguda per la seva extraordinària qualitat.

Escalada atípica farcida de forats laterals, vertical i cantelluda, excel.lentment assegurada tret de la sortida per la Cade. 

Pel aquest llarg (sortida Cade de Vè) si tornés, doblaria els friends 2 x (0.75, 1, 2) que diu la topo. 

Ombra fins la darrera tirada. 

Baixada agradable seguint les marques blaves cap al Refu d'Agulles