Porto vint anys peregrinant cap Alacant quan arriben la tardor i l'hivern, i sempre ens ha regalat escalades excepcionals.
A la qualitat de la roca d'Aitana s'hi suma retrobar els amics del sud, tan fanàtics com nosaltres, una mica més forts. El Roy sempre ha estat el nostre nexe d'unió. Compartim plegats els secrests i les millors cireretes a Nord i Sud de l'Ebre.
La taula, petit mur de qualitat insuperable al Divino, Sella
Fa prop de mes i mig vam baixar i en Roy em va enganyar per provar la
Wish You Were Here, famosa via de l'Edwards que dibuixa la línia més fina i lleu de
La Taula. Quatre llargs de setè grau i un de vuitè amb tres pitons com a únics punts de progressió. Una via que mai havia inclòs entre els meus objectius perquè se m'escapava de grau.
Corregeixo,
se'm continua escapant.
Una piada d'en Roy i en Javi Mercury de fa sis mesos me la va refrescar. L'havien provada i els graus semblaven ara més assequibles.
Mentida!!! Continua sent diabòlicament difícil. Un veritable repte pels fanàtics del TRAD.
A excepció del primer llarg que cal protegir amb microtascons (RPs), la resta s'assegura prou bé fins i tot mentre la proves en lliure.
El moviment més difícil es concentra en una secció de dos metres al tercer llarg, allí on la fissura desapareix. Cotat inicialment de 8a, ara l'han regraduat a 7b/c segons em diu el Roy, mentre encadena esbufegant.
Per mi va ser A1+, pas de ganxo per sobre de dos bons fissus.
Roy, poc abans del pas clau
Després a gaudir: Dos llargs de 7a/b i 7b que s'asseguren prou bé. Dits de ferro, peus de ballarina, coordinació d'acròbata.
cinquè llarg, aquí sí que disfrutava
M'agradaria repetir-la... tota de segon ... per gaudir dels moviments preciosos: és un bombonet si tens la força i la tècnica exigides.
El dia no va acompanyar massa. El vent, lo
Seré, mus va emprenyar ja des del començament.
M'agafaria des del primer llarg, un 6a+ que vaig resoldre en A2 (C2), crec que en lliure arriba al 7a per més 6a que digui la topo, encara que els cabrons del Roy i el Javi mantinguin que no passa de 6c.
Tricota que tricotaràs
Disset "seguros" pels quinze metres de la tirada de "6a+", poc més d'una hora.
Tot un record.
En Roy, en Javi i l'Ester encara se'n foten de mi, els molt cabrons, tatarejant la cançó de "la costurera", una melodia que fa estralls entre els meus companys de cordada, composada pel Tato fa anys mentre m'assegurava a Montrebei ...
L'Ester i el Javi, més intel.ligents, provarien una altra línia també neta, un xic més assequible, igualment mangífica, la
Fissura Edwards, al tocar de la nostra, tota mantinguda en 7a.
Diumenge volíem sol.
Sol i una via on poder escalar més en lliure, frustrat per la meva incapacitat del dissabte precedent.
I quina elecció tan superba:
You Were Younger, al Puig Campana. Una via del mateix Javi (Mercury) també tradicional, també extrema, sostinguda en el 7a tot i una topo on predomina el 6c.
Tasteu-la amb respecte o en sortireu escaldats
L'han obert fa tres anys aprofitant l'espai que deixaven algunes ja clàssiques de la cara SudEst del Campana, combinant l'autoprotecció i alguns bolts indispensables -allunyats- a les zones improtegibles, amb un gust exquisit .
Segon llarg, un 7a amb aires de 7b consolidat
Porteu un joc de totems, semàfor d'aliens, C3 verd i vermell, camalot 0.75, 1, 2, i 3, i fisus
Magnífica, absolutament recomanable !!!
i darrer llarg, roca sublim
Altra cop he sentit enveja... i plaer mentre la repetia.
Sembla que la seva veïna
Virgo s'hi pot comparar.
Justificarà una tornada al Sud del sempitern bon oratge.
Si feu virgo, al material d'abans sumeu-hi camalot del 4
La foscor envolta Benidorm, n'emmascara els edificis
i converteix una postal de gust particular en un paissatge meravellós.
Roy, Javi, gracias por el paseo
y cabrones, cómo apretáis!
