dies d'hivern, curts i freds.
El sol damunt la boira confereix un encant especial a les parets d'Àger: El Vicenç i lo Santi s'encenen en descobrir una línia a la Paret de l'Embut.
En un dia enllesteixen 4 llargs.
La via quedarà postergada amb la lesió del Santi. El Vix, solidaritzant-se, també pateix d'espatlla. Generosos, ens conviden a l'Ester i a mi a finiquitar-la.
Dos atacs més per netejar els llargs inferiors, i obrir-ne els 3 últims.
En una repetició amb el Claudio i el Ferran afegim peces "pater misericordia" que domesticaran una via de sisè grau homogeni. De 6c obligat passem a 6a/b, i eliminem alguns fustiots massa prop de les repises: aquí sí, pensant en la jubilació...
Aquí va la topo i unes fotos.
As de Copas, bienvenidos a un país donde los 6c's cuestan, en proporción, más que los 6b's
El nom explica la relació particular del Vix amb les copes, que peta de només mirar-les.
Via homogènia, per escalar i gaudir d'un dia agradable al sol d'hivern. Els "amigus" van entrant un poquet per tot arreu, posats adequadament complementen i evitaran qualsevol ensurt.
Els dos llargs més difícils (L5 magnífic i L7) quasi equipats, tot i que no oblideu enlloc els "ninos" petits (totems petits i aliens) per alleugerir les distàncies entre xapes. A L5 entren molt bé, i potser una "cinta tramposa" per no suar arribant a la darrera xapa.
Que xaleu
