Llibert, Peña Montañesa

Los años me han permitido constatar que prefiero abrir a repetir, y que el placer de descubrir líneas excede el deseo de piarlas.
Sobretodo cuando salen en libre

Últimamente se me quedan vías en el tintero. Sea por prudencia, egoísmo, o pereza, escasean mis ganas de publicar.
La falta de inspiración contribuye a este silencio.

Sólo en determinadas rutas, acaso por su belleza u oportunidad, se conjuran los factores que me impulsan a divulgarlas.

Ha sido Unai quien, al repetir Llibert con Gorka, confirma su exigencia y me espolea a publicar.

Abierta en dos períodos bien diferenciados, al repetir, los distinguiréis claramente

parte inferior
los 5 primeros largos inaugurados con Ester transcurren por una primera zona clásica, y la placa mediana antes de alcanzar la faja Moralina (original nombre bautizado por Papila).
Dificultades hasta 7b (grau de Reus salvo que esté mojado), de mediana exigencia.

L2, 6b

L3, 6b

L4, 7b

L4

Allí nos paramos, constatando que la parte superior exigiría más tecno-recursos de los que estábamos dispuestos a utilizar.

R6 en la faja Moralina. 

Intentando una primera repetición que abortaríamos por escasez de tiempo

Y la parte superior,
abierta con Unai a posteriori, donde el navarro aprovechó su inspiración para marcarse dos largos de antología.

Solo pude seguirlo tirando de prusik. Se me queda grande.

Las dos tiradas de 7c merecían y exigían un artista de su calibre.

L7, 7b+

L8, 7c

L9, 7c+

Cerveza pagada a los primeros repetidores en Casa Ambrosio. 

Quien rescate a Paco. que lo baje y se lo entregue a Matilde

Llibert és el nom amb el que el meu avi, republicà d'esperit fins la mort, va inscriure mon pare a la partida de naixement. No sé si per la guerra, o per la meva àvia, el nom oficial canvià per Albert. 
Fa escassament 10 anys, ma germana trobaria per casualitat aquesta partida als antics arxius del poble, esdevenint sopresa majúscula per tota la família. 



Que la disfrutéis

Sant Carles de la Ràpita, escalades al voltant de l'Ebre

No és cap misteri que el Delta té un clima especialment favorable a l'hivern que el protegeix de nombroses perturbacions del nord,  privilegi i condemna alhora.

Lu Ferran, number one, estirant al Diedre

A l'ombra del Port, la serra del Montsià s'estira fins la costa i el mateix Delta.
És aquí on trobareu un conjunt de petites parets ben interessants per la pràctica de l'escalada fonamentalment esportiva, però també algunes vies de moderada longitud (2 a 4 llargs) sobre un calcari ben adherent, sovint abrasiu i de bona qualitat.

L'aproximació que no excedeix la mitja hora, l'orientació predominant de sudest i la seva moderada alçada (en torn a 400 mts sobre un mar ben proper) li confereixen una climatologia insuperable els dies d'hivern i els de mig temps ennuvolat.

Aquí van les més representatives

ROCA BLANCA
sobretot esportiva de qualitat.
Predomina el 5, 6 i 7 baix. Darrerament s'han equipat vies molt interessants de setè grau i algun vuitè.
fins a 80 mts d'alçada
Imprescindibles moltes.

PARET DEL DIEDRE
vies de dos a tres llargs predominantment equipats
i 3 o 4 vies d'esportiva
fins a 80 mts d'alçada
Imprescindibles la via del Diedre i Bulevar.

Via del Diedre

pas clau al Diedre. 7a/

encara més Diedre

Boulevard

CINGLE ROIG DE CAMETA
Darrera paret a desenvolupar-se, reuneix la major part de les vies "modernes" de paret, si per modern entenem el retorn de tascons i friends allí no la pedra ho permet.
Pedra particular que exigeix una adaptació, amb algunes vies ben boniques.
Imprescindible: Ullets, i les més clàssiques en graus baixos. També la Rebels o la Yoguis (ojituuu)

envers l'Ae que surt en lliure, 7c?

diedro Midra, un 6a ben clàssic

Per més informació, visiteu el blog del Chapi, veritable epicentre dels coneixements de vies, novetats, tant en esportiva com mixtes. Chapi (mus d'atura)
Millor encara el seu fb, on publica regularment moltes ressenyes històriques i novetats