Tret de dues vies d'artificial i una en lliure extrem (res no se li escapa a l'Ojo de Lince), Duascaro ha viscut ignorat, aliè a les obertures per restricció de muixons.
La pedra tampoc ajuda.
Quan t'apropes a la tàpia copses la quantitat de blocs petits o enormes suspesos al buit.
Quan camines per la tartera en veus les conseqüències.
Tres estius enrera un enorme despreniment va arrassar de dalt baix l'aproximació natural.
Tres anys abans del terrabastall
Quan t'hi poses ràpidament descobreixes el soroll de tambor d'algunes llastres, i el tacte pedra-cartró dels tacs i cantos per traccionar
No, no és un xollo.
Però a la vista atrau
L'orientació Nord-NorOest també invita, a l'ombra fins passades les tres de la tarda,
I la longitud, perfecta per un matí de tormentes, o per un dia curt
La vam començar l'octubre del 2019
Al primer llarg i mig vam trobar vestigis d'un intent antic que cercava la lògica del recorregut, debilitats i fissures, no sempre netes ni franques.
A la repisa superior una vira permet escapar, amb restes de pitons ben a la dreta.
Nantros hem tirat de de fissura quan la pedra invitava, i placa quan es podria.
Ràpels còmodes i directes.
Si fa vent preferiu la baixada caminant: aneu a buscar el camí de Turieto, sempre amunt (Est SudEst) i després resseguiu-lo fins Torla. Sembla possible baixar flanquejant cap al Sud, carenejant la paret fins trobar el barranc de Duascaro, molt visible, i des d'allí pel bosc cercant el millor camí. Molt més ràpid que Turieto.
Com que alguns llargs han quedat quasi equipats, hem afegit alguna peça per evitar dur masses ninos. Un joc senzill basta.
penúltim llarg, excepcional
darrera tirada, sobre l'hotel de Torla
JuLina Jolie,
Joc de paraules per les filles, Julia i Lina, d'uns amics molt amics
Preciosa com elles
Que la gaudiu
NOTA FINAL: Zona regulada. Actualmente se permite la escalda.
En caso de interés por abrir rutas nuevas, consultar a los forestales de Torla. Dos zonas a evitar.
