Aprofitem la tradicional festa del Bruc del maig per apropar-nos a l'emblemàtica muntanya dels catalans.
No ho puc negar. Montserrat té un encant difícil d'igualar.
Vistes a 360 graus sobre tot el territori, parets, agulles i racons preciosos, una vegetació exhuberant aquesta primavera plujosa...
I també uns quants "si no fos" que m'impedeixen considerar-la el meu raconet favorit: massa gent, que duen a la regulació d'accessos i activitats, vies arreu, de bones i no tan bones, i el soroll. Massa soroll. Motos, crits, vehicles...
Però fugint amunt, escapant cap el Montgros o al ben mig d'Agulles, retrobes la soledat i la tranquilitat pròpia de les muntanyes.
Allí anem.
.jpg)
Integral Palestina Lliure, una via del Pau i l'Estel, com sempre preciosa i, també com sempre, un punt exigent i decididament més de 6b+ obligat
Ortega, Tamarite i Katie de companys.
Fem a sorts, i en surto ple: Primera cordada i amb la Katie.
Al darrera pugen l'Albert i el Xose, gaudint de vistes privilegiades des de les terrasses que uneixen la integral . Enfotent-se de les meves apretades per encadenar els sisens i de les meves penúries per superar els setens.
Com xalem.
Accès per la canal de la llum, pujada a l'ombra. Baixada còmode per la canal de mico i de nou, canal de la llum.
Material, joc de Totems que entrareu ben poc, i sempre números diferents, alleugerint distància entre xapes.
Gràcies Pau, gràcies Estel.
Em sorprèn i admira la vostra capacitat per desesntrallar encara avui, vies tan bones a Montserrat, quan obrir res interessant que passi dels 100 metres sembla impossible
Destacar un altra via de la parelleta forta del Bergedà, la Nakba, amb aires de denúncia i resistència. Bonica, exigent i ben trobada.
Marge necessari per gaudir-la
Orientacions EST, ombra de tarda
