La primavera reviu el Congost
- La mediàtica línia del Sharma i el seu intent de lliberació
- La Sense Retorn, que ha rebutjat intents d'amics ben forts
- o la Donec Perficiam, nova via del Carles i l'Isaac a Aragó, sempre discrets, destinada a succeir les dues masterpieces de l'Alsina ( Totxaires i la KsurUlAina)
Amb nivell de dificultat humà, però igualment interessants pels incondicionals de Montrebei, piem dues novetats que ens han agradat molt.
Via del Doc
destil.la essència montrebeiana. Plaques, fissures fines, amples, off-width, flanquejos, roca sublim, pedra gris o rojenca, llargs crustipànic, tirades curtes, llargs inacabables, i dos jocs de ninos incloent papà camalot per recordar-vos la diferència entre l'esportiva i la paret desequipada.
M'ha sorprés la lògica d'una línia trobada al 2020, pel ben mig de murs verticals, escapolint-se per les zones de debilitat (relativa...) alternant roca prou bona amb bocinets incerts i encofrats típicament montrebeians.
La incertesa dels cantos del segon llarg (pràcticament equipat), les fissures del tercer, la travessa crustipànic del quart, els cop de gas del cinquè, o el sostre obliquant a drets del sisè, memorable, provoquen sensacions D.O. (denòminació d'origen) MontROTEY.
Resumint, un MUST pels amants d'aquest paradís que hem retrobat amb la fugida de turistes i barques, temporal, mentre duri el covid.
Cops Amagats
Més senzilla, igualment recomanable. Traçat molt ben trobat
Qualitat a tots els llargs (salvant el tercer), i una feinada netejant blocs que cal agraïr.
Ombra fins ben entrades les quatre a la part inferior, aprofiteu dies de calor i bonansa meteorològica.
Bolts a reunions i algun per marcar o protegir passatges durs, o protegint seccions abans trencades, ara impecables per l'esforç dels aperturistes.