on convé anar bregat en adherència, controlar els nervis, i protegir adequadament (amb pichirichis)
Cel als Ulls
Via ben bonica, sobre roca denominació d'origen "montañesa"
Tot i que predomina la placa, sorprén la quantitat de ninos que permet emplaçar.
Reserveu un totem blau (o alien verd) tot just després del pas de 7a del primer llarg monolític (cas contrari 6c obligat)
L'Ester obre el primer llarg pel ben mig d'una placa entre blau cel i gris, ignorant el meu parer (per sort), amb un grau inesperadament assequible. El millor de la via.
Prossgueix buscant la millor pedra dins d'una certa lògica entre murs compactes i fissures.
Premi per qui endeveni qui s'amaga darrera aquestos ulls preciosos, plens de vivències, amb l'energia de qui traspassa sovint els propis límits
Pichirichis
Si gaudiu del Cel, podeu provar la Pichirichis.
Un punt més exigent a les plaques, incerta, mai extrema, mai cómode.
Alguna xapa alleugereix el compromís, tot i que demana, en algun punt, certa habilitat amb l'emplaçament de les proteccions. Sobretot al segon llarg.
Pichirichis són els ninos, els friends, en Lapao / Xapurriat, pel que em diuen els entesos.
El material idèntic...
Que xaleu!
pedra montañesa
L'Ester obrint el primer llarg del Cel
Dia següent, repetint i tastant la seva medicina
Entrada a R3, llarg també de l'Ester, tot a ninos
topo amb les dues vies
Amb ma germana vam fer la via de los Padres del amb tres primers molt molt recomanables, i dos darrers de transició. Bona alternativa més senzilla, on fins i tot és possible calentar i rapelar de L3 a L2, i d'allí a terra còmodament.
ambientillo "haute montagne"
llargs finals, més tumbats
cim ampli però pedra solta
topo cortesia dels autors
