Disfrutando en la sombra

Dues vies per fugir de la calor que comparteixen trets comuns: el bon gust, bona pedra, i una cuidada execució realitzada pels mateixos obridors.
Alhora ben diferents: mentre una resta quasi equipada, l'altra demana dos jocs complerts de ninos.

Dos magnífics exemples on els aperturistes s'han esmerat en netejar de rocs i (z)orra aquells trossos rostollosos de paret que inevitablement tallen qualsevol tàpia.

Tot i l' è(ste)tica aparentment contraposada, la feina dels autors farà que xaleu a tope.
Obrir una via té escassa rellevància.
Cal pensar en la vivència dels qui repetiran, tant o més que en la pròpia.
Sigui per dura o agradable, per exigent o exposada, per bella o terrorífica, una via hauria de deixar imprompta als repetidors, mai un regust de brutícia.

Plandescún, vall de Plan (davant Peña de Sin)

Darrer llarg de Quimera, un 7a que "no pinta nada" segons els seus autors...

El Vendedor de Quimeras,
sobredosi de ninoterapia

Aquí unes fotos.
Recomanable començar aviat i evitar el solano al darrer llarg, un 7a ben complert que el Santi va obrir al Rotpunk.

molta fissura

 Marxant del sostre abans d'entrar a la Placa del Masmut,

un terreny on cal navegar amb brújola, un dels llargs més impactants i bonics de la via

Escalant aliens al "festival" marxós de la Vall. 

Si el xivarri de la Rave no molesta, nantros difícilment alterarem la pau dels ocells

sobredosi de fissura

l'Ester a punt d'arrencar una bavaresa

El Pixador de Routes

L'altra via del mateixo autors, més equipada, quasi esportiva. 

Un primer llarg físicament exigent, un tercer llarg brutal

I al costat un nou sector d'esportiva pendent de descobrir
però bo segur

Brutals.
Gràcies per la varietat i per deixar-nos aquests regalets


El Feo de Pau
També a Sin, ombra des de les 12.30 i aproximació curta

I una de regal just abans de pujar per la canal, que cantava massa per poder-nos resistir


Tenemos los mismos Gustos

L2

L3, sempre culs, millor el de l'Ester