Lágrimas en la Roca (Peña Montañesa)

Aquest finde hem acabat una via preciosa.

• Preciosa pel lloc, un pilar amb vistes al sobrarbe que va descobrir fa anys el Picazo, un home que té nas privilegiat per descobrir línies de gran estètica.
• Preciosa per la roca, a baix arenisca solcada per fissures i amanida d'incrustacions capritxoses, i a dalt un calcari de qualitat excepcional que a tirades recorda al Taghia (gotes i llàgrimes d'aigua) i a cops recorda al Wenden (placa gris treballada i adherent).
• Preciosa per l'escalada, sempre vertical.
• Preciosa per la companyia dels amics amb qui l'hem oberta: la Diana, el Castellet, el Manu , el Vicenç i l'Unai.
• i preciosa pels moments recordant als amics que ja no poden escalar amb nosaltres.

Unes fotos

La Diana al llarg 5, tot just per sobre de la vira que permet escapar-se del pilar. Llarg que comença amb unes gotes d'aigua sorprenents i acaba en una secció més a bloc oberta amb ganxos o 7b/+

Unes vistes del pilar, foto del Guillem i del Roy des dels rapels de la Vía de Verano

Reunió 7, assegurant mentre el Manu obria un tros del llarg 8. Tot plegat ens va costar unes 6 hores repartides en dos atacs, primer el Vicens, després jo i al final el Manu. L'Unai va ser el primer en fer-lo al rotpunk i a vista, i després al darrera venien el Mikelchu, l'Arkaitz i l'Andoni, que també el van treure. Aquestos vascos són d'un altra pasta.

Aquí unes fotos del Mikelchu apretant al llarg en qüestió

Roca sublim

I finalment una foto del darrer llarg, L9. El dia que muntàvem la R8 i véiem l'esperó gris un xic tumbat que ens faltava vam pensar que la tirada sortiria de 6c, potser 7a perquè ja sabem que la placa acostuma a encabronar-se. Va ser l'Unai qui el va obrir penjant-se només una vegada per posar una xapa (la resta en lliure mentre obria...), amb una dificultat de 7a/b.

I uns comentaris de la via.

Escalada libre sobre roca excepcional.

Vía muy mantenida con dos zonas bien diferenciadas: la parte inferior que recorre fisuras y zonas de autoprotección, y la zona superior que surca placas compactas de roca muy labrada (mar de gotas de agua, canalizos y lágrimas)

En la vira intermedia (R4) pueden dejarse bambas y material, puesto que la parte superior no hace falta repetir piezas (basta con fisus, micros, y friends hasta nº3 ). Eso obliga a rapelar por la misma vía. Reuniones con parabolt, prever algún cordino por si acaso.

Se han añadido seguros para eliminar los pasos más expuestos. Aun así es recomendable dominar el 6c/7a para escalar con seguridad. Atención al L2 de aseguramiento un tanto precario.

En el último largo hemos salido por una vía que no controlábamos. Si los autores lo desean, retiraremos la chapa que conecta con ella (está a 3 o 4 mts de esta otra vía).